escola oficial d'idiomes

L'objectiu de l'aprenentatge d'idiomes és justament evitar que les llengües siguin un obstacle per créixer intel·lectualment, per comunicar-se, per viatjar o per treballar. En un món globalitzat, hiperintercomunicat, connectat a la mateixa i immensa xarxa d'informació i amb un teixit de mitjans de locomoció fabulós, l'aprenentatge de llengües és una autèntica necessitat.

Cada vegada entenc menys els qui en aquest país fan bandera de voler una llengua única i nostrada; encara comprenc menys els arguments i l'actitud dels qui, en el país políticament comú en què estem posats catalans, castellans, bascos i gallecs, hi voldrien una única llengua nacional. Quina pobresa, no? L'aprenentatge no d'una, ni de dues, sinó de tres o quatre llengües hauria de ser una obligació intel·lectual i acadèmica de tots els homes i dones del país. En l'Europa Unida i lingüísticament babèlica, les llengües no han de ser barreres sinó ponts de comunicació. Tots els alumnes de la demarcació de Girona haurien de tenir quasi com a llengües pròpies el català, l'espanyol, l'anglès i, si pot ser, el francès. No cal patir per la "saturació intel·lectual", que algú argüeix; està científicament comprovat que qui sap i domina dues llengües ho té més fàcil per aprendre'n d'altres. Sovint passa, però, que els nivells que assoleixen els nois i noies a les escoles i instituts són molt ajustats. És obligació dels pares procurar-los un aprenentatge complementari.

Les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI) són centres públics d'ensenyament d'idiomes moderns a adults, a nivell no universitari, que imparteixen els ensenyaments especialitzats regulats per la LOE. Hi ha 42 Escoles Oficials d'Idiomes a Catalunya. Des de fa dècades aquest centres imparteixen classes de diferents idiomes amb un altíssim nivell d'eficàcia. Són instituts d'importància cabdal per a qualsevol país. Avui, justament avui, fa 25 anys del naixement de l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona. L'EOI de Girona és avui una escola consolidada i de provada solvència acadèmica que imparteix set idiomes: l'alemany, l'anglès, l'àrab, el català per a no catalanoparlants, l'espanyol per a estrangers, el francès, l'italià i el rus.

Des d'aquest curs 2008-2009, l'EOI Girona també gestiona l'Aula de Sta. Coloma de Farners, que ha nascut com a un acord de col·laboració entre la Fundació Riera i Gubau, l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners i el Departament d'Educació, per tal de promoure l'ensenyament de l'anglès al municipi de Santa Coloma de Farners. L'EOI de Girona col·labora en diferents plans del Departament d'Educació amb cursos d'anglès adreçats a professorat en actiu. En aquests moments hi ha aproximadament 2800 alumnes matriculats als cursos presencials d'octubre a maig i 300 als cursos intensius d'estiu.

L'EOI Girona va estrenar la seva actual i moderna seu a la zona del Güell l'any 1994, després d'haver estat onze anys a la casa de Cultura de Girona. L'edifici nou, que va costar 317 milions de pessetes (1.902.761 d'euros), es va edificar entre 1991 i 1994. Ocupa una superfície de 3.412 m2 i està ubicat en un solar de 6.118 metres, envoltat pels carrers Pau Casals, Illa, Josep Viader i l'avinguda Tarradellas. El maig del 1989, l'Ajuntament de Girona va aprovar la cessió d'aquests terrenys a la Generalitat amb la condició que servissin únicament per construir-hi l'Escola d'Idiomes. L'arquitecte encarregat de dur a terme l'edifici fou Víctor Rahola Aiguadé, arquitecte nascut a Barcelona l'any 1945.

Els estudis d'idiomes a la demarcació de Girona vénen d'antic i han estat animats, subvencionats i pagats per diverses institucions (Cambra de Comerç, Diputació, Departament d'Ensenyament i Ajuntaments). La Cambra de Comerç va començar el cursos l'any 1947. Eren cursos privats però escampats per la majoria de comarques. La Cambra va començar a demanar l'any 1979 la creació d'una Escola Oficial d'Idiomes i la seva petició, reiterada amb insistència, va obtenir també al final el suport de la Diputació i de l'Ajuntament de Girona. En aquests anys, la inexistència d'Escola Oficial a Girona es compensava relativament amb l'actuació de la Cambra, que organitzava la matriculació i els exàmens a Girona dels alumnes de l'Escola Oficial de Barcelona residents a les nostres comarques. L'any 1983, la població escolar que estudiava idiomes a les comarques gironines arribava als 1.421 alumnes. Fou l'any 1983 precisament quan la Generalitat va accedir a crear la que aleshores esdevindria la segona Escola Oficial d'Idiomes de Catalunya, i la tretzena de tot l'Estat Espanyol.

A quarts de set de la tarda del dia 28 de novembre de 1983, a l'aula magna de la Casa de Cultura, el conseller d'Ensenyament de la Generalitat va posar oficialment en marxa un curs que ja s'havia engegat el mes d'octubre. Hi foren presents el conseller d'ensenyament, Joan Guitart; el cap dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona, Irene Rigau, i de Governació, Xavier Soy; el president de la diputació, Salvador Carrera; el president de la Cambra de Comerç, Josep Ma Ginès; el regidor de Cultura i Ensenyament, Joan Puigbert; la directora de l'Escola d'Idiomes de Girona; la directora de l'Escola d'Idiomes de Barcelona; el professor d'anglès Miquel Llobera i el president de l'associació de germanistes, Jordi Jané. L'Escola Oficial d'Idiomes de Girona, que va començar amb quatre professors i l'ensenyament de tres idiomes -francès, anglès i alemany-, ja va ampliar l'oferta, un any després de la seva obertura, amb la inclusió de l'italià.

A la llum que atorga el present, atesa la demanda i la necessitat d'idiomes del segle XXI, cal convenir que la creació de l'EOI fa 25 anys fou una de les actuacions culturals més importants de les comarques gironines.