La situació financera de la majoria dels ajuntaments de tot l'Estat, que no ha deixat de ser un problema econòmic i administratiu, s'ha convertit ara a més en una qüestió política de primer ordre. Les conseqüències d'un possible col·lapse en les institucions locals no només tindria greus conseqüències en la qualitat de vida dels ciutadans, perquè es veurien abocats a reduir els serveis que presten, sinó que comportaria també importants perjudicis econòmics a nombroses empreses proveïdores i acabaria repercutint significativament en la desocupació. Els problemes d'aquestes administracions, considerades com les més pròximes, no són nous. Fa molts anys que es ve parlant de l'anomenat Pacte Local, una iniciativa que tindria per objecte revisar les competències dels ajuntaments i ajustar-les a un nou model de finançament. Existeix un clar i històric desajustament entre els serveis que presten i els diners que poden recaptar. La situació de bonança econòmica i l'increment dels seus ingressos a través de la construcció ha amagat per un temps el problema de fons sense resoldre, però l'arribada de la crisi ha tornat a posar d'actualitat la urgència de les reformes. No es tracta només de transferir fons concrets per a despeses corrents, sinó probablement d'eximir-los de competències que no els són pròpies (i que vénen exercint) i augmentar la seva capacitat de recaptació o de dotar econòmicament a les competències que s'han consolidat com a pròpiament municipals. En cap cas a costa de més impostos per als ciutadans, sinó que caldria una distribució més equilibrada dels fons públics entre les tres administracions: local, autonòmica i central. Estem parlant d'un problema d'Estat, possiblement de l'última gran reforma pendent. El repte és per als dirigents dels diferents partits polítics.
