El Comitè de Drets Humans de l'ONU va emetre un important Dictamen el dia 27 de juliol en el qual dóna la raó a la Sra. Rosalind Williams, que havia presentat una comunicació l'11 de setembre de 2006 davant l'esmentat Comitè al·legant que l'Estat espanyol l'havia discriminada per raó de raça amb ocasió del control d'identitat que se li va realitzar per la Policia Nacional en descendir del tren a l'estació de Valladolid. El pelegrinatge de la Sra. Williams fins a aconseguir el dictamen favorable es va iniciar el 6 de desembre de 1992 quan la Policia Nacional li va demanar el seu DNI en baixar del tren (espanyol, però d'origen caucàsic) i el seu fill, als quals no se'ls va demanar el DNI, ni tampoc a cap altre passatger del tren. La "peculiaritat" de la Sra. Williams (nascuda als Estat Units però que disposa de la nacionalitat espanyola des de l'any 1969) era, com li va dir el policia nacional que va demanar el seu DNI, segons consta en la documentació del cas, ser "una persona de color".

Cal tan sols recordar aquí que la sentència número 13/2001 del Tribunal Constitucional que ha donat origen a l'actuació del Comitè, va assumir, a partir dels fets declarats provats en la resolució de l'Audiència Nacional, que el requisit d'identificació no era discriminatori ja que "l'actuació policial va usar el criteri racial com a merament indicatiu d'una major probabilitat que la interessada no fos espanyola. Cap de les circumstàncies esdevingudes en l'esmentada intervenció indica que el comportament del funcionari policial actuant fos guiat per un prejudici racista o per una especial prevenció contra els integrants d'un determinat grup ètnic".

La Sra. Williams va al·legar que el color de la pell no es pot considerar "un criteri fiable per suposar la nacionalitat d'una persona", posant de manifest (i la seva tesi crec que es veurà reforçada de manera gradual per l'increment d'adopcions de nens "de pell negra", provinents de la República del Congo o d'Etiòpia, per exemple) que hi ha un nombrós grup d'espanyols de pell negra que podrien ser objecte del mateix tracte que va patir ella, mentre que altres estrangers "blancs" no patiran cap control.

Per cert, em sembla sorprenent que en les observacions de l'Estat espanyol sobre l'admissibilitat i fons de la queixa presentada, que reitera les argumentacions exposades en seu administrativa i judicial, s'afirmi que "en l'actualitat, les persones negres són relativament rares entre la població espanyola", encara que sí és certa la seva tesi que aquesta "raresa" ho era molt més en l'any que es va iniciar el conflicte, és a dir el 1992 (dit sigui incidentalment, l'any dels Jocs Olímpics a Barcelona, punt de trobada de persones de totes les races i pobles del món al voltant de l'esport). Potser convindria als redactors de les al·legacions fer una volta per les guarderies i pels col·legis i instituts (i en poc temps per les universitats) per adonar-se que aquesta "raresa" no és tal.

El Comitè ha de manifestar-se que s'hagi vulnerat l'article 26 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics pel fet que la Sra. Williams fos discriminada per motiu de raça en ser objecte d'un control d'identitat per part de la Policia Nacional espanyola, recordant que la responsabilitat d'un Estat per incompliment del Pacte és de caràcter objectiu i que pot sorgir "de l'acció o omissió de qualsevol dels seus poders". El Comitè, en la mateixa línia que la jurisprudència del TC espanyol, argumenta que no tota diferència de tracte té caràcter discriminatori, sempre que, i el Comitè efectua la seva argumentació a partir dels preceptes del Pacte, es tracti de criteris de diferenciació "raonables i objectius", i que l'objecte perseguit amb aquest tracte diferenciador sigui "lícit". D'acord amb aquestes consideracions generals d'abast teòric, el Comitè accepta que es puguin efectuar controls d'identitat per part de la policia amb la finalitat, entre d'altres, de prevenir la immigració il·legal, un dels arguments utilitzats per les autoritats governamentals espanyoles per rebutjar la fonamentació de la queixa.

Ara bé, el que no accepta el Comitè, i aquesta és la part més rellevant de la seva argumentació, és que els esmentats controls es facin pel que fa a les característiques "físiques o ètniques" d'una persona, presumint que les mateixes poden arribar a constituir un "indici" de la possible situació irregular o il·legal d'una persona al país en qüestió, en aquest cas Espanya; o dita d'una altra manera, el Comitè no accepta que les persones d'aquestes característiques físiques o ètniques siguin assenyalades com a possibles vulneradores de la normativa sobre entrada i permanència regular al país, ja que el contrari "no només afectaria negativament la dignitat de les persones afectades, sinó que a més contribuiria a la propagació d'actituds xenòfobes entre la població en general i seria contradictori amb una política efectiva de lluita contra la discriminació racial".

Davant les al·legacions de la Sra. Williams, degudament provades i no desvirtuades en seu administrativa o judicial, que ella va ser l'única persona de totes les que baixaven del tren a la qual se li va demanar la seva identificació i que el policia nacional que la hi va sol·licitar li va exposar que es devia als seus "trets físics", el Comitè conclou donant la raó a la persona afectada per entendre que aquesta "va ser individualitzada per a l'esmentat control d'identitat únicament per raó de les seves característiques racials i que aquestes van constituir l'element determinant per sospitar d'ella una conducta il·legal".

Concloc. Es tracta d'un bon dictamen i que hauria de tenir el valor, més enllà de la seva aplicació a un cas concret, de fer recapitular a les autoritats governatives sobre les polítiques selectives d'identificació de persones per considerar-les, per raó de les seves característiques físiques o ètniques, com a estrangeres i que a més es troben en situació irregular. Per cert, atès que els últims controls d'identitat, bàsicament a la Comunitat de Madrid, s'han ampliat a un col·lectiu més ampli de ciutadans, potser calgui plantejar-se si el Govern espanyol compleix amb el Pacte quan tracta de manera desigual uns ciutadans respecte a altres per raó del seu rostre, de la seva pell o del lloc on resideixen o del transport públic que utilitzen, o dels llocs d'oci que visiten.