Un capvespre, fa pocs dies, estava jo assegut en una terrassa de la rambla de Catalunya, a Barcelona, quan vaig veure dues noies joves aturades davant d'un aparador i parlant mentre fumaven una cigarreta. Pocs minuts després, vaig haver de tornar a mirar-les, perquè semblava haver-hi un petit incident: les noies s'estaven encarant amb un home de mitjana edat, correctament vestit, que pels gestos i les veus forçades d'ambdues les havia estat importunant. Tot va durar pocs minuts. L'home va marxar escuat, mentre les dues noies justificaven els seus crits als vianants que s'havien aturat per saber què passava. Encuriosit, vaig preguntar al cambrer la causa de l'enrenou. D'antuvi va destacar que no era el primer cas d'aquella mena que es produïa darrerament. L'home, va explicar el cambrer, en veure a les noies aturades, va confondre la situació i els va fer una proposta econòmica pels seus "serveis". Fins aquí, res d'especial. "Nihil novum sub sole", si em permeten la llicència. El cambrer va aclarir que aquelles noies sortien algunes estones de la botiga on treballaven per fumar la cigarreta "reglamentària", i va acabar la peroració amb un gastat "eso antes no ocurría". Em va semblar exagerat. Sempre hi ha hagut confusions -o no- d'aquesta mena. Però sí crec que alguns carrers de Barcelona, com d'altres ciutats catalanes i tantes carreteres del país, s'estan convertint en petits bordells camuflats gràcies a la permissivitat provocada per una demagògia barata que confon llibertat amb tot s'hi val i que anomena tolerància a l'embrolla d'idees. Com ara proposar guetos per a les "treballadores del sexe". "¡Señor, Señor, qué 'crus'!"
