Al'Església el que és de l'Església! Des de fa anys, el Bisbat de Girona aixopluga uns manifestos de l'1 de maig amb uns continguts tan ferotges i compromesos que ni el sindicat més combatiu s'atreveix. Parlar malament de l'Església és fàcil, sobretot pels seus mèrits suficients a l'ocultar les seves vergonyes i al no denunciar quan tocava. Però, en canvi, són pocs els elogis que rep quan es torna compromesa en el moment que toca.
La pastoral obrera del Bisbat de Girona té una llarga tradició de defensa de les anomenades classes treballadores (un terme que avui molts observen com caduc). Però el manifest d'aquest 1 de maig és especialment dur per realista i lliure. Per això la primera pregunta a un dels seus redactors és obligada. Aquest manifest és de la pastoral o té el vistiplau del Bisbat? "El Bisbat el fa seu", em confessa Vicenç Fiol. Aquest mossèn em replica quan li pregunto si fer aquestes denúncies formen part de les atribucions de l'Església: "i si no, per què servim?".
Per a molts aquest manifest pot semblar un compendi d'obvietats. Potser ho és. Però no és tan obvi que una institució es pronunciï amb aquesta duresa i assenyalant els culpables. El manifest de l'1 de maig del Bisbat denuncia els sous elevats dels esportistes d'elit, dels directius financers i empresarials, i també dels polítics. Unes remuneracions que, a criteri del Bisbat, fan augmentar el desequilibri social en el moment que la situació dels aturats i dels pensionistes és cada vegada més precària. No s'està de culpar a les multinacionals de l'ofegament de les petites i mitjanes empreses (el teixit productiu tradicional de les comarques de Girona). També culpa els bancs de fer caure les pimes negant-los crèdits. Un manifest que és més dur que mai quan culpa els empresaris d'aprofitar la crisi per reduir "amb impunitat" els drets dels treballadors "aconseguits al llarg dels anys de lluita i sacrifici de vides humanes". El manifest no es limita a fer una diagnosi del desequilibri. Fa propostes. Demana als governs que actuïn. Exigeix un canvi de sistema empresarial i bancari, mentre que als treballadors els demana esperit crític i sobretot els esperona a no transigir davant la reculada dels seus drets.
Es resi o s'adori al dimoni, agnòstic o ateu, qui no està d'acord amb aquesta Església? Només aquells banquers, esportistes d'elit, executius i polítics assenyalats. Potser sí que el manifest pot ser vist com aquell que dispara contra tot el que és mou. Potser sí que caldria més precisió i més noms i cognoms. Però potser seria demanar massa.
