El darrer estudi que ens ha sobtat: en això de la qüestió sexual, l'home d'aquestes contrades ja no és el depredador que volíem creure que deixava alt el pavelló del mascle ibèric. Ara el mascle alfa juga a la Play al sofà, i la parella li diu, au, Pere, vine, que has de donar la talla. I en Pere, que està en plena semifinal de la Champions del FIFA, no deixarà la partida, perquè el seu Barça no seria finalista, i seria una tragèdia grega. Total, que el mascle ibèric en la seva variant catalana, inventa tantes excuses com pot per seguir enganxat al joc, a l'Internet, per descarregar-se vídeos porno, potser; per estar a xats. Potser la parella parlaria més amb ell si el convidés al seu Facebook: ara més que mai el sexe és virtual.
Tenim això de l'economia. Ara qui més qui menys, a part d'entrenador vocacional del Barça o del seu equip estimat, és analista econòmic a estones mortes. Hi ha debats sobre escoles econòmiques, i tothom es pregunta per la crisi. Uns diuen que el Govern central no es mou prou, que li manca iniciativa per dominar el toro desbocat de l'economia. Els neoliberals tornen a treure el cap, encara que tindrien motius suficients per amagar-se sota terra. Els defensors del Govern diuen que la crisi és mundial i que aquest sistema, per bé o per mal, té etapes de contracció que hem de passar entre tots. Alguns, per raons polítiques, situen l'Estat vora la catàstrofe. En canvi, si manessin ells, tot s'arreglaria per art de màgia i seríem collonuts. Pel mig hi ha el drama dels aturats o de la gent collada per la hipoteca, amb risc de perdre el pis i la il·lusió de tota la vida. Aquests drames personals són la realitat del carrer, més enllà de les estadístiques. Més temes: el rei hospitalitzat i operat de quelcom important, com que et trobin un tumor benigne al pulmó i te l'hagin d'extirpar. Sorprèn la imatge del monarca fumador, perquè gairebé mai se l'ha vist en públic fumant. Excepte en un sèrie televisiva de lloa que li van fer sobre el 23-F, on l'actor que feia d'ell, Lluís Homar, fumava moltíssim, però un suposava que era per aquella nit llarga de militars al carrer, transistors, i risc de tornada a una dictadura cavernícola. Un no s'imagina com un fumador pot resistir els actes interminables que exigeix el protocol, amb discursos que sembla que mai no s'acaben. Sorprèn fins a quin punt els mitjans poden donar una imatge i la realitat ser diferent. Segurament ens manca esperit crític a tots, sobretot per alguns familiars que s'aprofiten del ?cognom per pujar ells, i no tot és tan idíl·lic. Ja se sap que aquí un cognom o la relació adequada pesa més que no pas que el millor currículum, o la millor capacitat per desenvolupar una tasca: res nou sota el Sol.
