L''any 1947, quan encara el món estava en shock per la caiguda de les bombes atòmiques damunt d'Hiroshima i Nagasaki, un grup d'universitaris japonesos constituí el primer Club "Amics de la Unesco". No podia ser altrament. Fundada el 16 de novembre de 1945 a Londres, la Unesco té unes sigles ben significatives: Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. Després d'un petit estira-i-arronsa, la Unesco establí la seu a París. La sessió inaugural tingué lloc al 20 de novembre de 1946 a la històrica Sorbona.
L'objectiu d'aquells universitaris japonesos tingué un gran ressò i en pocs anys els clubs Unesco es van expansionar arreu del món. Així, l'any 1960, fou constituït el Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, el primer de l'Estat espanyol. En la manca de llibertats que es vivia a Catalunya, el Club Unesco de Barcelona fou espai de llibertat, fòrum de cultura i aula permanent de democràcia. Cal recordar el malestar que significà per als cadells del règim franquista? Els bastons a les rodes foren constants.
La tardor de 1985 -fa exactament vint-i-cinc anys-, engrescats per l'entusiasme del recordat Francesc Ferrer i Gironès, un grup d'amics constituírem el Club d'Amics de la Unesco de Girona. A la Fontana d'Or. Just al mateix lloc on ahir al vespre se'n van commemorar les noces d'Argent. Amb el suport incondicional de ?Josep Martínez de Foix i de Fèlix Martí (presidents del Club i el Centre Unesco de Barcelona).
Els Estatuts del Club gironí foren els primers -i l'estimada Montserrat Pumarola us pot corroborar que no fou fàcil- de considerar el català com a única llengua oficial. Convé proclamar-ho als quatre vents. Més que mai. Els Clubs Unesco de Catalunya continuen essent un camí obert.
