Els meteoròlegs confirmen que a les 23.38 (una hora més tard a Catalunya pel canvi horari) del dia d'avui, 21 de desembre, començarà el solstici d'hivern a l'hemisferi nord. Serà la nit més llarga i, l'endemà, el dia més curt de l'any, és a dir, amb menys hores de llum solar. En aquest temps se celebra la festivitat de Nadal, una de les més importants de la cristiandat.
El període nadalenc sembla que és sinònim de dies en què tothom s'esforça per a ésser una mica més amable i en què tothom intenta trobar regals per a les persones estimades o, simplement, segueix el costum arrelat d'obsequiar amics, coneguts, clients i proveïdors.
Aquests presents o donatius, també anomenats estrenes de Nadal (del llatí strenae), es consideren que són l'expressió de satisfacció o alegria per un esdeveniment feliç.
A l'antiga Roma ja hi havia l'hàbit de fer regals en ocasió de les festes d'any nou i s'adorava a Strenia, la deessa de la salut i de la sort. També durant el segle XIII els reis d'Aragó entregaven regals a escuders, dames d'honor i joglars.
A l'era industrial es van convertir en pagaments de les empreses als seus treballadors, tant de productes propis com dels comprats a preus de saldo. També les felicitacions dels escombriaires, serenos, carters i repartidors eren un recordatori per demanar la propina. I la quitxalla rebia un sobre amb diners o un recull de llaminadures.
Doncs bé, aquests símbols tradicionals estan en decadència. De mica en mica, les paneres de Nadal emmagreixen per culpa de la crisi, els qui truquen a la porta són pidolaires i la mainada fa cagar el tió i espera la diada de Reis.
A les empreses, que es mouen per la màxima del benefici, es genera una contradicció entre la liberalitat de la panera per a l'empleat i el principi d'eficàcia productiva. Si se segueix amb l'afany de reduir costos, els lots de Nadal tenen els dies comptats.
Hisenda també esguerra la festa en considerar que han de tributar a la renda perquè no són donacions sinó retribucions en espècie a declarar pel seu valor d'adquisició.
Doncs bé, potser seria el moment adequat perquè els treballadors, a més de patir la reducció de salaris i de treballar més pel mateix preu, fossin solidaris amb els bancs i els grans empresaris. Sí, sí, no és broma. Se'ls podria enviar, a ports pagats, la panera de Nadal per ajudar els esforçats prohoms a completar els bons milionaris i els plans de pensions astronòmics.
Aquest acte de caritat ens ompliria de joia i demostraria que els assalariats estem disposats fins i tot a que ens deixin sense camisa per no perjudicar les seves folrades butxaques.
