La consciència que ha adquirit la societat en les últimes dècades sobre els perills dels diferents tipus de contaminació, en especial la mediambiental, no existeix amb l'acústica (excés de so que altera les condicions normals de l'ambient en un determinat indret). Ni els ciutadans, ni els governants. La primera directiva comunitària sobre les disposicions mínimes sobre els riscos dels treballadors exposats a la fressa data de 2003, el mateix any que a Espanya s'elabora la llei del soroll, ampliada el 2006 amb un Reial Decret. La legislació, per tant, és relativament nova i en molts casos poc precisa i poc contundent per combatre els perills d'una contaminació acústica que, quan detectem els primers símptomes de ?danys, ja han produït una important quantitat de trastorns en el nostre organisme. A Europa es comptabilitzen prop d'un milió de persones ?diagnosticades mèdicament com a "víctimes del soroll". Per això el treball de Josep Arnau i Alex Deltell no és només una excel·lent aportació a l'estudi d'aquest tipus de contaminació a Girona, sinó que també contribueix a incrementar la sensibilitat social sobre les seves conseqüències nocives. Els ciutadans hem de ser més exigents amb els efectes dels sorolls en lloc de acostumar-nos-hi. L'estudi indica que l'exposició dels gironins a l'excés de fressa està dintre d'uns nivells tolerables. És una bona notícia, però el treball també exposa casos que haurien de merèixer l'atenció de les autoritats sanitàries. Estem parlant dels casos citats en l'estudi d'aquelles persones més exposades al soroll derivat de la seva proximitat a les infraestructures, com és el tren, l'autopista o l'aeroport. El cas del col.legi Cassià Costal de Girona, al mig del tren i el carrer Barcelona, és un exemple de que hem de donar molta més importància als efectes de la contaminació acústica.
