Vaig aixecar l'auricular del telèfon i no vaig sentir cap senyal. Vaig llegir el diari i no vaig prendre cap nota. Vaig deduir que no funcionaven ni el telèfon ni la realitat. Vaig trucar des d'un mòbil a la companyia telefònica i els vaig preguntar si el problema era seu o meu. Em van dir que es tractava d'una avaria externa al meu domicili i que l'arreglarien en un termini màxim de 48 hores. L'assumpte de la realitat era més complicat. No vaig trobar un servei d'avaries de la realitat. Però vaig imaginar que sí. I que trucava:

- És el servei d'avaries de la realitat?

- Sí, senyor, digui'm què li passa a la seva realitat.

- Que no funciona.

- Podría ser més explícit?

-La miro i no em commou. He llegit el diari de dalt a baix sense prendre cap nota. Res em crida l'atenció.

- Està segur que és un problema de la realitat?

- Què vol dir?

- Que potser el que no funciona és vostè.

Vaig penjar, preocupat, i vaig sortir al jardí, per veure si el fred o la visió de les plantes m'afectava d'alguna manera. Però no em van emocionar en cap sentit. En això vaig veure un gat negre mort al costat d'un arbre. El coneixia, ja que solia donar-li men?jar. Vaig pensar que potser s'havia gelat durant la nit. Potser havia pres algun verí. Vaig tocar el seu cos cautament, amb un pal, i estava completament tibat. Què en faig?, em vaig preguntar. Vaig sentir llavors que la realitat es posava misteriosament en marxa (a mig gas, això sí).

A mig matí vaig anar a la farmàcia. De tornada, vaig ensopegar amb una escombriaire. Li vaig preguntar què havia de fer amb el gat i em va donar un número de l'ajuntament. Hi vaig trucar i els vaig explicar què havia passat. Em van passar amb el servei de cadàvers, on un senyor em va assegurar que passarien a recollir-lo al llarg del dia. Encara no han vingut, però el dia no s'ha acabat. Tampoc han aparegut els de la meva companyia telefònica, però tampoc han passat 48 hores. De tant en tant despenjo el telèfon, a veure si dóna senyal. De tant en tant miro al jardí, a veure si el gat ha ressuscitat. Pel que fa a mi, he decidit demanar hora. Però a qui?