Cent dies retallant

Ara bé, si els dos governs d'Entesa seran recordats per un soroll de fons constant (sobretot gràcies a Convergència i Unió i als mitjans de comunicació que sempre li han estat fidels), l'actual ho serà al seu torn per les retallades brutals que està imposant. Encara no conec ni una sola acció de govern que s'hagi pres durant aquests 100 dies que no hagi estat l'anunci (el soroll) de retallades presents i futures. I aquí em voldria adreçar a tots aquells que van carregar les tintes durant els dos governs d'Entesa per dir-los que comparin el funcionament només d'una sola conselleria: la de Salut. És a dir, com estava la sanitat pública catalana amb la gironina Marina Geli al capdavant (sobretot tenint en compte el lamentable estat en què la va trobar) i com està ara, amb Boi Ruiz.

Ha estat una llàstima que els dos governs d'Entesa no sabessin comunicar a la ciutadania la feina excel·lent que va fer l'antiga consellera de Salut. Per exemple: com estaven les urgències durant els 23 anys del president Pujol i com les va deixar l'ara exconsellera. Es pot comparar el servei dels nostres hospitals durant la seva direcció amb el desgavell que hi ha ara per culpa de les retallades? Ara bé, la ciutadania (amb dret a vot o a abstenir-se) crec que està notant en carn pròpia el canvi de Govern, de model, de manera de fer i de prioritzar; un canvi que al capdavall ha estat provocat pel seu vot o per la seva abstenció. No voldria dir ara i aquí que tothom té el que es mereix, però, tanmateix, queda dit.

En aquest sentit, durant les darreres eleccions al Parlament es podia votar per les dretes o per les esquerres, i va guanyar la primera opció, o sigui, Convergència i el seu Govern dels millors. I què va dir l'actual conseller de Salut en la primera ocasió que va tenir? Que ens recomanava fer-nos d'una mútua. Més clar impossible com a full de ruta durant quatre anys. També es podia escollir entre dues ideologies contraposades: per les formacions independentistes o per les unionistes amb Espanya. Amb quin resultat? L'independentisme, en el seu conjunt, va perdre molts vots i escons i fins i tot una de les formacions no va poder entrar al Parlament. Tanmateix, aquesta va ser la voluntat popular i ja se sap que les dretes sempre van a votar, sempre. En canvi les esquerres s'abstenen molt més sovint (i especialment en les autonòmiques catalanes).

I pel que fa a l'onada independentista de la manifestació del juliol a Barcelona, què es pot dir? Doncs que finalment no es va concretar en un vot per la independència concret, clar i rotund. O sigui, que molts d'aquell milió que es van manifestar aquell dia van acabar votant Convergència i Unió. Per tant, escoltin, tenim el que la majoria ha volgut tenir. I, a més, després de la desinflada independentista de les passades eleccions, Espanya, en relació amb Catalunya, s'ha fet molt més forta i valenta a l'hora d'imposar-se. Ja sap per experiència que Convergència i Unió borda molt però que mai no mossega.

I com a resultat de tot plegat, i d'una conjuntura de crisi provocada per uns quants saltataulells disfressats de banquers, ara tenim el que tenim, que és aquest panorama desolador de retallades del nou Govern català en serveis públics bàsics com ara el de la sanitat pública. I això dins d'un context autonòmic espanyol de disbauxa esperpèntica, amb despeses enormes, milionàries en euros, de comunitats autònomes tan reclamades històricament com ara Madrid, Castella-Lleó, Castella-la Manxa, La Rioja, Cantàbria, Múrcia, Extremadura, Astúries, Ceuta, Melilla i alguna més. Ei, però, compte, perquè en aquests casos Espanya no retallarà ni un cèntim d'euro en cap d'aquestes menjadores polítiques de segona divisió, sinó que ho haurà de fer Catalunya. Però, ho torno a repetir: és el que hem volgut, el que ha votat la majoria: quedar-nos a Espanya i continuar pagant-los la festa. Per tant, a pagar, a callar i si poden, facin-se d'una mútua (i els qui no puguin que es fotin), perquè als hospitals aviat només hi trobarem el vigilant jurat a la porta i poca cosa més.

I això, a part de les bates (com als anys 70) que vol imposar la consellera Rigau (quin canvi, quina revolució educativa en només 100 dies!), dels trens de Renfe que continuen sent un desastre (com abans, com sempre, perquè Renfe a Catalunya és un desgavell), i que el país, en definitiva, va tirant com pot gràcies a la societat civil (i malgrat el Govern dels millors), doncs, seria tot. Per acabar, només... Però, escolti, què fa amb aquestes tisores? (Nota governativa: aquest article quedarà retallat d'aquí a 10 segons: 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1...)