Definitivament la nostra societat no madura. Li agrada romandre infantil. No queda lluny ?l'any, 2008 quan el president Zapatero negava la crisi mentre les empreses ja havien perdut el 30% de les vendes. Negar l'evidència serà la característica que el marcarà per a la història. Més tard ha hagut de desfer bona part del seu ideari per resoldre la profunditat de la crisi en no haver actuat abans.

Ara toca a l'administració pública més propera acceptar la crisi en la seva cruesa, tant a l'autonòmica com a la local. Però resulta que, tot i haver entès que ens hem empobrit i que toca aprimar les administracions, a l'hora de fer realitat la retallada ens neguem a aplicar-la. En més d'una ocasió he escrit que cal rebaixar la nostra riquesa almenys en un 15% perquè l'economia s'adapti a la pèrdua dels darrers anys. Si el país s'ha empobrit, no es pot continuar vivint a crèdit, cal viure en conseqüència. Fins que no ens adaptem a la realitat serà impossible que els milions d'aturats puguin tornar a trobar feina. Joan Carles Gallego, secretari de CCOO a Catalunya, diu que l'equilibri pressupostari s'ha de realitzar via ingressos, mai via despeses. Amb individus com aquest, que practiquen la ignorància majúscula, utilitzant la demagògia com a arma normal, la crisi durarà fins als nostres besnéts.

Per a tots aquells que viuen lluny de la dinàmica industrial els he d'explicar que a l'any 2007 érem rendibles produint 22.000 tones de paper. Avui, per retrobar la rendibilitat hem hagut d'augmentar la producció fins a més de 33.000 tones. És una xifra que explica la complexitat per sobreviure en una economia en crisi, on es ven poc, el marge és minúscul i es cobra pitjor. Per fer-ho, l'esforç que es fa a moltes indústries sovint és titànic, treballant un munt d'hores, acceptant viure amb angoixa durant molt temps.

Des d'aquesta perspectiva la negació a qualsevol retallada és un despropòsit, tant, que alguns ho podem veure com un insult i un engany a la societat.

Abans que el sector públic comencés a dir que s'havia d'estrènyer el cinturó em preguntava què volíem que quedés de l'estat del benestar, afegint acte seguit que hauria de quedar sobretot el sistema sanitari i el d'ensenyament. Per tant, si hem de retallar 2.600 milions d'euros ho podem fer retallant les aportacions a tots els consorcis com el del Circuit de Catalunya, del circuit de motocròs, del patronat Vall de Núria, de l'observatori del paisatge, de Pi Sunyer, de matemàtica, de recerca biològica, del sincrotró, de visió computacional ...

També podríem retallar suprimint les aportacions a les entitats autònomes administratives com el Patronat muntanya Montserrat, el consell català d'esport, el servei català de trànsit, l'institut d'estadística, l'autoritat de la competència, l'escola d'administració, l'institut pel desenvolupament de les comarques de l'Ebre, l'Institut d'avaluacions mèdiques, l'institut del vi, l'institut de les dones, l'institut de l'acolliment,...

O també podríem eliminar la lletania d'entitats de la Generalitat com el CAR, el memorial democràtic, l'ICF, l'ICAEN, l'INCASOL, els Ferrocarrils de la Generalitat, l'ACA, l'ATLL, el servei meteorològic, TABASA, GISA,...

Però on més gran és el pressupost és en salut i en ensenyament. Per tant, és aquí on és segur que es pot fer més feina de pressa, justament perquè són els més grans. Cada dia puc veure una part del sector sanitari i observo que s'hi pot fer molt per rebaixar la despesa, com segur que també ho observaria si mirés les altres dependències de l'administració amb la senzilla atenció de què passa a l'hora d'esmorzar. Cal que el sector públic sàpiga que pot viure perquè hi ha un sector privat que paga impostos i que, si aquest no els pot pagar, ells tampoc podran sobreviure. Tampoc val a dir que es pot mantenir la situació augmentant l'endeutament, primer perquè no el trobaran, però després perquè el finançament que es trobi es detreu de les empreses que creen llocs de treball i paguen impostos.

Penso que, per fer-ho fàcil i entenedor, el que cal és tornar a la situació de riquesa que teníem a l'any 2005. Segur que no podríem suportar el nivell sanitari i d'ensenyament de llavors? Per altra part és evident que s'ha d'explicar millor el que es fa. Per exemple, jo eliminaria la gran quantitat d'instituts de no sé què,... de protecció i de desenvolupament, perquè aquesta despesa no la podem aguantar. Però al mateix temps diria amb insistència que les retallades en salut i en ensenyament es recuperaran quan l'activitat econòmica retorni.

Per descomptat, cal acompanyar les decisions amb gestos, com el de la supressió de la majoria de cotxes oficials (ara he après que els rectors d'universitats també en tenen, embolica que fa fort!) i de moltes prebendes que tenen molts gestors i polítics.

Aquesta setmana m'han explicat que Bèlgica, que porta avui 306 dies sense govern, ha aconseguit que el país creixi al 2% aquest any. Fa anys que sé que la manera que l'administració es posi a ratlla és fer-la anar justa d'ingressos. Auguro la justesa per més de 10 anys. Retalli, president, que al país li cal una poda de cavall.