Al feixisme, ni un vot

Reescriure la història, controlar el relat històric amb mà de ferro, ha estat un del pilars del totalitarisme. També d’aquells que en són hereus i, com ara, a Itàlia o a Espanya, blanquegen el feixisme. Pseudohistoriadors i tertulians capbussen en el relat històric dels anys trenta i quaranta del segle XX, per fer-nos empassar bou per bèstia grossa. En el cas espanyol, el del feixisme més longeu, aprofiten el substrat de la vella memòria de quaranta anys, encara molt present per una transició inacabada.

L’onada de revisionisme, de relectura del feixisme europeu, pressiona el món acadèmic i especialment l’escola, intentant esborrar l’antifeixisme, titllant-lo d’una intromissió de la política en l’educació. I alhora, sense manies, usen els mitjans privats, i els públics, quan són al govern, per a fer perdre al ciutadà, el sentit de la democràcia. Menystenint als que varen lluitar contra el feixisme. Debilitant la llibertat de premsa i la llibertat de càtedra, esmicolant l’associacionisme, promovent el racisme i la por al diferent. En definitiva, destruint els avenços democràtics heretats, que tant ens ha costat aconseguir, per a tornar a la casella anterior.

Antonio Scurati va publicar el primer llibre de la seva trilogia sobre Benito Mussolini –M, el fill del segle– el 2020, una obra que marca un abans i un després en la forma en que s’explica el feixisme. Malgrat les seves 800 pàgines, es llegeix molt bé, i ha estat un èxit editorial en molts països a més d’Itàlia. Ell ha estat noticia recentment per un fet inusual fins ara a la RAI, la televisió italiana, la censura a la seva intervenció sobre el 25 d’abril, el dia de l’alliberament d’Itàlia del feixisme. Noticia també, en positiu, quan la presentadora del programa contravenint les directrius dels seus caps, va llegir la intervenció, amb un gran èxit d’audiència.

El context és un govern on la post-feixista dels Germans d’Itàlia, de Giorgia Meloni, al poder gràcies als escons del seu partit, però també dels de la fins ara dreta democràtica, ha estat amagant les atrocitats del feixisme i ella, que milità en les joventuts feixistes, s’ha permès dir que «Mussolini fou el millor home d’estat que ha tingut Itàlia». Com diu Scurati, ja no els hi cal portar camises negres, però continuen sent el mateix llop. Per tot això ens cal més antifeixisme, a Itàlia i a casa, que mai.

A Catalunya no n’estem, de vacunats. Hem estat doblement víctimes del feixisme, com a ciutadans i com a nació. Els seus hereus avui a Espanya tenen els mateixos objectius. Per això és profundament incongruent que cap català aboni un feixisme que es diu nostrat, però que és germà bessó dels que ens han trepitjat anys i panys. El 12M ni un sol vot catalanista per a ells, antifeixistes sempre!

Subscriu-te per seguir llegint