Cartes al director

Josep Fusté i Solés (Palamós)

Si la Mostra de l´Havanera Catalana, amb el pas del temps va deixant empremta, consolidant-se en el seu esperit, assolint els seus objectiu i, sobretot, perfeccionada en la seva forma (no en va ha complert els 30 anys), aquest any ha superat i amb escreix qualsevol dels qualificatius positius atribuïbles.

Superant adversitats climàtiques o esportives (jugaven Madrid-Barça) el recinte de l´Arbreda de Palamós omplert de gom a gom escoltava satisfet la interpretació d´unes peces cantades per uns grups d´un altíssim nivell, que nota a nota rescataven unes estrelles que la nit pretenia ocultar.

L´ànsia de sentir bona música catalana va fer gaudir un públic entès, entregat i participatiu, que semblava honorar amb aquesta actitud, tant la professionalitat dels diferents grups, com la perfecta coordinació de tot l´esdeveniment encapçalada per en Francesc Sánchez o la immillorable qualitat de so.

Les peces interpretades eren especialment escollides per a l´efemèride fins al punt que en certs moments es convertia màgicament en fons reivindicatius i amb un rerefons d´una emotivitat colpidora però actual, la qual cosa es va fer palesa amb la interpretació, en forma d´estrena, d´una peca escrita per C. Casanovas i musicada per A. Mas, que va interpretar el grup Port Bo, el qual, trencant tot protocol, va convidar els components d´Escalem Coral, que varen pujar a l´escenari i enmig d´un impressionant silenci iniciaven A mar oberta, captivant tant el cor com els sentits d´un públic que restava bocabadat al goteig de cada nota, que enaltia el significat de cada síl·laba, magníficament interpretada per Port Bo, amb la col·laboració d´Escalem Coral. De veritat, posava la pell de gallina…: «...Sortirem a mar oberta, on tindrem vent a favor / Mariners tots a coberta ja n´hi ha prou d´aquest color / Defensem la Nostra Pàtria, perquè som una nació...». Val la pena llegir-la tota i sobretot escoltar-la.

El valor de tenir valors

Jaume Planas Perxachs (Blanes)

Diuen els entesos que el futbol que practica el Barça és una obra d´art. Promouen que és producte de la Masia, on inculquen a les promeses del planter una sèrie de valors. En arribar a final de temporada, l´equip sabrà de veritat quin és el seu valor real o si s´ha sobrevalorat perquè els títols, el veritable barem de tot plegat, indicaran si cotitza a l´alta o a la baixa. Si es coronen, un publicista brillant s´empescarà una frase d´aquestes que engreixen l´ego de l´aficionat i li buiden un xic la cartera al comprar una samarreta amb el lema estampat a l´esquena. Si cau més d´un trofeu, els creatius, en un espai curt de temps, han de tenir inspiració Messiànica i parir una nova sentència sensacional.

Però no ens enganyem, aquests missatges que l´aficionat culer llueix amb orgull, només tenen un objectiu clar: enriquir la casa comercial que equipa el club. L´únic valor que representen aquests lemes és el preu elevat que marquen les etiquetes on s´esmenta la seva composició i també la seva procedència (de segur que no és made in Catalunya). Així doncs, hi ha artistes i comerciants. Creativitat a dojo i negocis rodons. I gent que et vol vendre gat per llebre donant una dimensió estratosfèrica al futbol, quan s´ha d´entendre que només és un entreteniment i les filosofades li són balderes.

La vida de l´artista és la vida de l´equilibrista, com canten els Kitsch de Banyoles, grup que des de fa un quart de segle crea una obra genuïna, minoritària i excelsa, allunyats dels corrents predominants i dels mitjans manipuladors. Això, senyors meus, sí que és art lligat a uns valors ferms.

Vacances incompletes

M. Àngels Alsina i Bosch (Bescanó)

Internet té ja uns quaranta anys i no puc evitar pensar com seria la vida avui sense la xarxa més famosa del món. S´acabarien les lectures matinals de la premsa on line mentre assaborim el cafè, no podríem conèixer la predicció del temps al minut, no estaríem informats al segon del que esdevé al món, no podríem buscar informació al moment del protagonista de la pel·lícula que acabem de veure on line... La seva utilització és cada vegada més indispensable per a milions de persones... però no hi ha Internet a l´apartament!

Jo ara sóc a la Costa Brava de vacances, fa... no sé quants dies fa, uns deu? I sense Internet! D´això se´n diu desconnexió total. Ara m´he decidit a venir aquí a l´Internet cafè, ni que sigui per trenta minutets. Passejo, vaig a la platja, surto, descanso, faig exercici, llegeixo, escric, gaudeixo del temps amb la família... però no hi ha Internet a l´apartament!

Fa pocs anys això no era un problema per a mi, però he de dir que ara les vacances no són completes sense Internet.

Ja ho deia Bill Gates: «L´ordinador ha nascut per a resoldre problemes que abans no existien». Reivindico estar connectats també a les vacances i en català, és clar!