Air Berlin i el menyspreu al català
Joan Vilardell i Baqué (Banyoles)
Llegida a Cultura i Societat del Diari de Girona la notícia que el Sr. Don Álvaro Middelmann Blome, responsable d´Air Berlin per a Espanya i Portugal, manifesta respecte al català i a les autonomies, arribo a les següents conclusions: 1) És ciutadà espanyol i que d´alemany només en té el nom. 2) Que si els seus pares són alemanys i en néixer ell el 1948, podrien procedir de Nuremberg o qualsevol altra ciutat o lloc d´Alemanya com tants i tants que van emigrar a Espanya i Amèrica (admeto que aquí em podria equivocar). 3) En ser ciutadà espanyol i ocupar un càrrec tan «elevat» i distingit hauria de conèixer uns mínims la Constitució que diu que «la lengua oficial de España es el castellano» i també diu que «el catalán es el idioma propio de Cataluña». No diu res de l´«español».
Amb aquestes manifestacions menyspreant el català, crec que deliberades, es posa a la pila dels molts sectaris de l´altra banda de la frontera lingüística. Si hagués estat a la inversa, la reacció del «Gobierno o del Estado» hauria estat fulminant. La Generalitat tampoc diu ni piu, no fos cas que s´enfadessin a Madrid.
Carta a Florentino Pérez
Miquel Verdaguer Turró. (Girona)
En primer lloc, permeti´m presentar-me: em dic Miquel Verdaguer Turró, sóc doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Girona, professor d´educació secundària, resideixo a Girona i sóc un aficionat al futbol. Sóc simpatitzant del F. C. Barcelona i un ciutadà amb els seus deures i els seus drets igual que vostè. En segon lloc, permeti´m dirigir-me a vostè, en relació amb els fets esdevinguts últimament, tant en el transcurs de la temporada passada com el començament de la present: abans que res, i amb el màxim respecte per endavant, estic segur que vostè ho deu estar passant malament davant dels nefastos espectacles esdevinguts, sobretot, al final del partit de tornada de la Supercopa d´Espanya.
Sempre he tingut el Real Madrid C.F. com un gran equip, un gran rival amb un senyoriu enorme, i que ha sabut representar molt dignament el futbol espanyol arreu. Però últimament crec que no és així. Com a aficionat a l´esport en general, i sobretot, com a professor de secundària, penso que el comportament del seu actual entrenador moltes vegades sobrepassa els límits de la mala educació i l´ètica esportiva amb els seus gestos, les seves paraules i els seus posats, amb els quals va arribar a omplir el got en l´última confrontació entre els dos equips. Crec que conductes com aquesta són mereixedores de sanció, encara que els organismes competents espanyols no vulguin actuar d´ofici. Penso que el seu aspecte seriós i meditabund a la llotja de l´estadi del F.C. Barcelona així ho expressava.
Pensi també, i això li ho dic com a professor, que els nostres alumnes sovint solen tenir com a mirall comportaments de personatges del món del cinema i de l´esport. I que exemples com els del Sr. Mourinho no són gens edificants.
Pa per avui, misèria per demà
Àngela Ferrer i Mató (Girona)
Això és el que pot passar a Lloret si no s´aconsegueix canviar el model de turisme que en aquest moment «pateixen». Potser pot semblar que oferint preus superbaixos als hotels, diversió a dojo a base d´alcohol d´ínfima qualitat, drogues i sexe sense fre aconseguiran tirar endavant el seu «negoci». Més -ai las!- com diu el títol només poden sobreviure com qui només disposa de pa per alimentar-se, ja que ja em diran si per 200 € poden oferir habitació, pensió completa i barra lliure, i per estar-s´hi diversos dies! Per poca qualitat que tingui el que donen per aquest preu, els guanys a la força han d´ésser mínims. Llavors penso que val la pena que es repensi si volen aquest turisme que a la llarga serà misèria ja que no vindrà ningú assenyat , només tots aquests joves sense poder adquisitiu i a més disposats a fer-ne de tots colors, com s´ha vist en els últims dies. Lloret és preciós i sap molt greu que es vagi degradant cada any una mica més.
Espero i desitjo que tots els implicats en la promoció turística d´aquest bell indret posin l´esforç màxim perquè deixi d´ésser un «lloc on tot s´hi val» i aconsegueixi canviar la seva imatge (que no es mereix), passant a ser el que li pertoca: un lloc idíl·lic i ple d´atractius per als visitants.
