Cartes

francesc riera i casalí. sarrià de ter.

Ara que s´acosten les eleccions estatals, cal pensar què han fet els polítics espanyols per merèixer el nostre vot; doncs és una ximple­ria entregar el poder a uns partits que només estan pendents del que es dicta a Madrid i no del que es vol a Catalunya. Repassant la història recent, podem veure què han fet per nosaltres els successius governs socialistes o populars, tant li fa; els primers han fet atacs furibunds contra l´Estatut i els altres l´han retallat cínicament i han incomplert reiterada­ment els diferents traspassos, sense cap justificació, a més del retard en les obres públiques i el lamentable estat de les vies de comunicació. En fi, no cal parlar-ne més, ja que sembla que tothom hauria d´estar-ne ben informat. A més, en el debat entre els candidats a la presidència dels dos principals partits, a part de ser un acte excloent amb la resta de l´arc parlamentari, cap d´ells va dir res sobre nosaltres, malgrat ser Catalunya el motor principal de l´economia estatal. Per tant, hom arriba a la conclusió que si volem que Catalunya prosperi i realment torni a ser rica i plena, no hem d´escoltar aquests partits amb arrels foranes que vetllen pels seus interessos, però no pels nostres.

Apel·lant al seny català i pensant en el nostre futur, hem de votar-ne de catalans i que vagin de cara a l´autodeterminació.

Sanitat… respon?

Antoni Suriñach Solà. Camprodon.

No tinc gaire clar si estic fent una crítica, una queixa o la ressenya d´un fet, tant se val… Dimecres dia 9 de novembre, després d´un dia de molèsties de la meva esposa, atribuïdes a una cistitis, a les 21.30 h amb forts dolors, s´adona que orina poc i amb molta sang. S´ha de dir que la pacient només té un ronyó i és malalta cardíaca amb quatre bypassos, tres dels quals obstruïts.

Amb el tancament del CAP de Camprodon, vila on residim, no em queda més que trucar al 112. Després d´una llarga presa de dades i les pertinents explicacions del que li passa a la malalta, em passen a un altre telèfon d´un metge al qual hem de repetir totes les explicacions. Suposem que és de Sanitat, perquè el contestador que varen deixar deia: «En aquests moments no el podem atendre, continuï a l´espera». Les mateixes paraules van continuar en castellà, per tornar en català i així sense pausa. Tot això va durar 17 minuts. Nerviosos, torno a trucar al 112, en què m´avisen que el que els dic queda enregistrat i he de tornar a explicar el cas, amb la respos­ta que he de seguir el protocol marcat. No em saben dir quanta gent hi ha per atendre les trucades ni si a l´hora que era estaven sopant, o bé si en contra de les estadístiques, que diuen que les urgències són poques, vaig agafar el moment punta. Després de felicitar el conseller, aprofitant que la conversa quedava gravada, penjo.

Calculo tornar a esperar 20 minuts i, suposant que m´envien un metge del poble, 10 minuts més, serien 30 minuts. Si necessito una ambulància, segons càlculs de Sanitat, 30 minuts, i ja són 60 minuts, trasllat a l´hospital de Campdevànol, uns 30 minuts més i, si la cosa és greu i l´han de derivar a Girona, una hora més. Total 2 hores i mitja. O sigui, bona coordinació i bon protocol. Amb tots aquests condicionants, em decideixo a agafar el meu cotxe i portar la meva esposa directament a l´hospital, perquè tardi menys a arribar-hi. A Olot en lloc de Campdevànol. Però, ai caram!, ja em torno a saltar el protocol, en menys de 30 minuts sóc a l´hospital. Una vegada allà ens tracten ràpid i exquisidament, perfecte! La cosa no sembla greu i, pendents d´una analítica, s´hauria d´arreglar amb medicació. Per una cosa ha servit, no podia entendre com suprimint els metges de la nit al CAP, també es retallaven ambulàncies. Ara ja ho tinc clar, quan la gent tingui espants ja les podran suprimir totes, més estalvi i més rapidesa per al pacient. Ara bé, que els pacients siguin joves, perquè quan arribin a una edat com la meva, tampoc és per sortir de nits, amb cotxe, fer 30 km amb boira i quedar-se tan tranquil. Per no dir els que viuen sols o, com el cas de la meva dona, els que no sap conduir. Si em passa a mi, amb molta sort, dues hores i mitja per arribar a l´hospital. Això sí, alegrem-nos, els responsables diuen que gastem molt menys i que el servei és molt millor. Enhorabona a tots els catalans.

Agraïment al personal sanitari

LLUÍS PARRAMONT ABELLÍ. VERGES.

Vull agrair públicament l´atenció rebuda per part del personal sanitari de l´Hospital Trueta durant la recent estada de la meva mare, tant a urgències com a planta, pel tracte exquisit donat tant a la pacient com als familiars. Especialment al personal d´urgències, que continua treballant en condicions tan precàries com fa uns quants anys i ara amb la pressió afegida de la demagògia gremial, política i sindical de l´entorn.