Aquests dies hem de conviure amb un fred profund, fet no habitual a les nostres contrades. Feia una setmana que sabíem que aquest s'acostava, i feia tres dies que sabíem que podria nevar. Les previsions meteorològiques a casa nostra no són fàcils. Els models encerten fàcilment una entrada d'aire fred, però ho tenen més difícil quan han d'afinar si plourà o nevarà pel fet que els vents canvien radicalment les previsions. Si es posa una baixa pressió davant el mar i ens envia vents humits sabem que hi haurà precipitació. Però només que la borrasca es mogui amunt o avall, i els vents no vinguin directament de llevant, la previsió falla. Els fronts que vénen de ponent (la majoria) arriben aquí desgastats, sense humitat pel fet que han travessat la península ibèrica i s'han assecat. Però el que més afecta la previsió és la direcció del vent i el domini sobre ells de les muntanyes. Això fa que, almenys a la Vall de Camprodon, les prediccions dels meteoròlegs no tinguin precisió. És això mateix que m'ha empès a mirar els models meteorològics i el cel, fent la pròpia previsió, perquè si féssim cas de les prediccions oficials no sortiríem mai d'excursió.
Dilluns ens demanàvem a les xarxes socials la raó per la qual Meteocat, la web de la Generalitat en meteorologia, no preveia la possibilitat de nevades el dimecres i dijous. La situació de vent de gregal amb la bossa d'aire fred feia possible que, quan en un moment les línies de vent giressin de mar a terra, hi hagués una nevada. Finalment dimarts es va predir la possibilitat que dimecres podria nevar. Va ser llavors quan el conseller Felip Puig va començar una campanya de desinformació, esverant a tort i a dret, anunciant la fi del món, suspenent classes, transport escolar, gairebé provocant pànic. Hi havia la possibilitat de la nevada, però en situació de vent de gregal, amb la influència de vent del nord a l'Empordà, podia passar que el front fred no entrés, o que es quedés en poca cosa, tal com va passar. A la xarxa vam fer conya, seguint el radar, amb el núvol quiet davant el cap de Creus i el cap de Begur, que no entra, que no entra,...
El conseller s'ha excusat que, amb les dades que tenia, ara faria el mateix. Ha defensat els seus meteoròlegs dient que a pilota passada és molt fàcil, que aquests endevinen més que els economistes,... El conseller és enginyer de camins, habituat a càlculs exactes i no entén que la meteorologia no té res d'exacta, que és totalment probabilística i que com a tal s'ha de tractar. Les previsions del temps s'han de veure sempre amb relativisme, sabent que tot pot canviar en pocs moments. La situació de dijous era la mateixa que la previsió d'un ruixat d'estiu: no saps mai on caurà. Si el conseller no hagués estat tan fonamentalista hauria canviat el to de la seva intervenció, dijous no hauria decidit suspendre el transport escolar a moltes comarques, hauria esperat prendre la decisió a les sis del matí i l'hauria comunicat a la premsa i a la xarxa social per la seva difusió abans d'anar a l'escola. Hauria fet just el que fem nosaltres cada diumenge, no creure la previsió del tot i esperar una hora abans de sortir per afinar-la.
Conviure amb fred intens és tota una cultura. Recordo viatges el gener a Suècia, Finlàndia, Rússia i Minneapolis, i em sorprèn la normalitat amb què viuen aquests territoris temperatures de -25º. Un dia vaig demanar com s'ho feien per no tenir accidents amb els cotxes. No creguis, em va dir el meu amfitrió, el primer dia que neva és un caos, després tothom canvia els pneumàtics i s'acaben els problemes.
Viure amb fred intens implica adaptar el cotxe, amb rodes de contacte, combustible amb anticongelant, calefacció exterior del motor quan està aturat al carrer (tenen endolls com els que carreguen els cotxes elèctrics), no posar el fre de mà,... Les cases estan preparades, amb gruixos d'aïllants de 40 cm., canonades d'aigua enterrades a 1 m., calefaccions i línies elèctriques ben dimensionades, tota una manera de fer fruit del sentit comú. La vida es fa sempre a dins, anant de casa a la feina, de la feina a fer la compra o el lleure, i d'aquí a casa. Pel carrer gairebé no hi va ningú caminant, no essent gaire agradable haver-ho de fer entre voreres que no es veuen per la neu, gelades, i amb l'única seguretat de graveta escampada.
És evident que aquí no s'ha de copiar fil per randa el que es fa allà, però podem treure'n detalls, com exigir bones línies elèctriques, aïllar les cases amb 10 cm., soterrar les entrades d'aigua almenys 20 cm, construir amb tancaments i vidres de qualitat,... i no esverar-se quan ve una nevada.
Als països nòrdics no poden aturar les fàbriques de pasta i de paper durant l'hivern perquè es glaçaria part del procés. No aturen per Nadal, ni pel dia de cap ?d'any, ni perquè hi hagi sobreproducció al mercat, per aquest fet.
Es pot entendre que un polític no vulgui la responsabilitat d'un accident de transport escolar, però al límit això ens portaria a dir que s'elimina el transport a partir de l'1 de desembre fins finals de febrer per evitar el risc. Absurd, no? Igualment absurda és la decisió de suspendre quan no se sap si nevarà. A tot aquest clima s'hi afegeixen els experts a fer campanes a la feina, els universitaris i els parlamentaris. Seria decent que ens diguessin què faran per recuperar el dia de feina que van perdre tan alegrement. A la resta del món de treball aquesta pràctica es fa. En cas de no ser així haurem de creure que el seu treball no té importància i que per tant són sobrers.
