M'admira la creativitat del poble. A Tossa, sense anar més lluny, ens adonem any rere any d'uns canvis puntuals que s'efectuen en el món del comerç, l'hostaleria o la indústria. Amb poques variants, podríem fer-los extensius als pobles turístics, tant de la costa com de l'interior. Són la resposta a una crisi que s'està tornant endèmica.
Aquesta resposta no programada des de dalt és fruit d'unes necessitats exigides en el dia a dia per una situació econòmica delicada, per no dir crítica. En primer lloc, trobem grans empreses d'hostaleria que es dediquen a rebentar preus; uns preus que repercuteixen evidentment en la qualitat i en el servei. En segon lloc, per part de les petites empreses, es consolida un retorn (que ja es veia venir) a la indústria domèstica. Són molts els empresaris que, desenganyats, retornen als inicis. No volen córrer l'aventura de tenir assalariats.
Són constatacions que requereixen un cert coneixement del sector. No entren pels ulls. Tanmateix, hi ha unes altres constatacions que sí que entren pels ulls: No fa gaires anys es posaren de moda les botigues de roba estereotipades. A canvi de facilitar el lloc, es portava el gènere i l'antic senyor Esteve rebia una petita comissió per peça. Això ha portat de retruc un problema preocupant: la repetició dels productes. Només se'n salven les botigues i centres artesanals.
Se n'adonen les criatures. Especialment per l'oferta massiva de llaminadures. I de gelateries. Com una variant dels antics bars i de les clàssiques granges. També han crescut com bolets uns establiments on podeu trobar tot allò que pugui resultar econòmic. Per emportar. Des dels entrepans prefabricats fins a les pseudollaminadures. Ah! I lilaines, penjolls i bijuteria barata. És la resposta a la concentració dels turistes de cap de setmana, que fan comptes abans de sortir. I hi tenen tot el dret.
