On tenim la brúixola
M. Àngels Vila Safont. Figueres.
Mare meva, quin desgavell! Us n´adoneu que d´un temps ençà entre viatges a Ítaca, amenaces de xocs de trens, lluites per liderar (o per desligitimar €segons toqui€) qualsevol «isme» que se´ns posi per davant o per buscar eslògans efectistes, uns i altres s´obliden de nosaltres, els pobres «mortals»? Sí: els ciutadans que fem la viu-viu retallats, denigrats, diluïts i, si pot ser, conformats amb la que ens cau a sobre! Perquè ens venen la moto que és el que toca i que no acceptar-ho és ser insolidaris i males persones! Però mentre ens empassem tots els gripaus d´aquests discursos demagògics n´hi ha molts que segueixen als seus llimbs de poder, fent projectes faraònics, venent fum, carregant les culpes dels errors sempre als altres i fent-nos sentir petits, petits, petits..., cada cop més propensos a la desafecció i desmoralitzats. Però, ep! Qui són els que no tenen moral? Fins i tot per construir quimeres cal posar fonaments sòlids. Com podem pretendre construir un país si en el trajecte ens anem carregant totes les possibilitats d´una bona part de la societat que l´ha de conformar? La classe mitjana, els treballadors que suem la camisa estem disposats al sacrifici, sí, però no al suïcidi. És possible ofegar-nos més? Cal que es compti amb nosaltres; calen polítiques socials, cal assegurar el respecte per a les persones, la solidaritat ben entesa, la igualtat d´oportunitats... i eradicar la cultura del subsidi, o l´omplir-se la boca d´una «excel·lència» exclusiva i elitista.
A veure si ho entenen aquests senyors de dretes que ens governen. Aquí i allà.
Mama, por!
Àngela Ferrer i Mató. girona.
Quan era petita i alguna cosa m´espantava deia, amb cara de pomes agres: «Mama, por!». Doncs aquest agost em persegueix un malson que junt amb totes les notícies desagradables amb què els mitjans de comunicació ens atemoreixen no acaben de deixar-me fruir plenament de les vacances. I quin és aquest malson? Veig mentalment la ment maquiavèl·lica d´en Rajoy rumiant quin «regalet» ens pensa fer el proper setembre. Sobretot quant podrà recaptar als ja soferts treballadors i principalment quant podrà treure de Catalunya, la seva preferida a l´hora de deixar-nos amb les butxaques de caps per avall. La imatge del president fent càbales sobre noves retallades i/o nous impostos i gravacions m´ha perseguit tot el sant estiu. Déu meu! No podria haver aprofitat el temps per aprendre anglès i/o francès, que bona falta li fa? Però segur que la seva ment mefistofèlica ens està preparant una «benvinguda» digna d´ell. Que Déu hi faci més que nosaltres i ens doni forces per aguantar el que ens caigui a sobre. O si d´una punyetera vegada diguem «Prou»?
No farà efecte
Pedro J. Piqueras Ibáñez. Girona.
He llegit amb cert estupor i alhora repugnància que: «Els paquets genèrics de tabac australians seran a partir de l´1 de desembre de color verd oliva, tots amb la mateixa tipografia, en les quals es veuran grans fotografies d´úlceres supurades i dents podrides». Pel que he pogut apreciar és una cosa que no només fastigueja els fumadors sinó també els que no fumem. Deia un amic meu: «Amb això els fumadors seguiran fumant, encara que posin el que posin, ja sigui una foto de càncer de coll o les fotos que vulguin, seguirem amb el nostre hàbit». Considero que aquestes iniciatives no serviran de gaire, fins que no optin per deixar que cadascú faci tal com li dicti la seva consciència i just fer i semblar.
Aquesta carta l´escriu un que ha estat fumador empedreït i que ho va deixar fa algun temps a causa d´una bronquitis aguda. Els titulars dels paquets no em van portar en cap moment a deixar el tabac. Va ser una bronquitis. No crec que les imatges o les fotografies dels paquets de tabac serveixin d´alguna cosa, tampoc que els consells sanitaris i la iconografia dissuasives facin gaire efecte.
Incompetència total
JOSEP RUIZ GARCIA. SANTA COLOMA DE FARNERS.
Al meu poble, Santa Coloma de Farners, el règim de pagament de les multes per infraccions de la normativa de circulació que posa la Policia Local és com la majoria de ciutats, força racional. El que no funciona de cap manera es la seva aplicació. Es un autèntic desastre i provoca vergonya aliena. M´explico: he parlat darrerament amb diversos conciutadans que, emprenyats, m´expliquen que, sancionats amb multes de 60,01 euros o 200,00 euros per infraccions que reconeixen haver comès, han ingressat mitjançant operació bancària el 50% de l´import inicial de la sanció, segons permet el mateix reglament de pagament de les multes d´aquesta mena, sempre que es faci dintre els 20 dies següents a la notificació de la sanció.
L´emprenyada dels esmentats ciutadans ve quan al cap d´un mes o dos se´ls requereix per via d´apressament el pagament de l´import total de la multa sota l´amenaça d´incoar expedient per via executiva judicial. És a dir, que mentre ciutadans exemplars, si més no en el terreny d´assumir les seves faltes, donen exemple de responsabilitat, tenim un recaptador que ni tan sols és capaç de comprovar si en els 20 dies de coll que es donen els infractors han fet efectiu l´import de la sanció utilitzant la facilitat i el recurs que se li ofereix.
L´alcalde, Antoni Solà , que és alhora regidor d´Hisenda des de fa més de 15 anys, no ha sabut o no ha pogut o no ha volgut redreçar una situació vergonyant per al ciutadà. No pot ser que en 15 anys de responsabilitat en aquesta matèria hagi estat tan inútil que no hagi estat capaç de solucionar l´atzucac.
Tan malament estan les arques de l´Ajuntament que no hi ha temps de cuidar els detalls?
