Cartes

Núria Vilà Coma. Porqueres.

El passat desembre, el meu metge de capçalera va sol·licitar-me una visita al traumatòleg. Em van dir que m'avisarien en unes poques setmanes, però ja havien passat dos mesos i en veure que no donaven senyals vaig decidir trucar-los jo. Sorprenentment, em van dir que al meu expedient de la Seguretat Social hi constava que era un home, i no una dona com és el cas real. Com que havien detectat aquesta irregularitat, m'havien cancel·lat la visita sense més contemplacions. Davant d'aquesta qüestió, la meva pregunta és: el més lògic no hauria estat avisar-me que hi havia hagut aquest problema, i no pas ignorar-me completament sense donar cap tipus d'explicació? Realment no comprenc la forma com la sanitat pública ha gestionat el meu expedient, i així mateix espero que resolguin el problema al més aviat possible.

Carta al senyor alcalde de Girona

PAQUITA LIDÓN ROMERO. girona.

Des de fa més de quatre anys el barri de Sant Narcís ha anat quedant més i més marginat per culpa de les obres de l'AVE. Des de les darreres eleccions fa la impressió que aquest barri ha quedat esborrat de Girona. Cada vegada més i més delinqüència, més brutícia (la setmana passada van netejar els carrers a fons, que feia mesos que no ho feien), pixarades i defecacions pel carrer, grups de persones davant les botigues fumant i bevent, etc. (la llista seria molt llarga). Durant aquest temps, ni una sola vegada el senyor alcalde ens "ha fet l'honor" de venir a alguna de les reunions que s'han fet, encara que fos per donar-nos falses esperances, però si més no per fer veure que la gent d'aquest barri també som gironins, que també li importem. Ja sabem que està molt enfeinat al Parlament, a Barcelona, que ha hagut de renun?ciar al sou d'alcalde, però sap, aquí a Sant Narcís també hi ha gent que el va votar, que va posar les seves esperances que vostè es preo?cuparia per ells, que també paguen impostos. Qui sap, potser algun dia quan arribi de Barcelona, amb l'AVE, podria travessar el que era el parc Central i aturar-se una mica al barri. Si té por de perdre's perquè no sap com s'hi va, no es preocupi, ja vindrem uns quants a esperar-lo a l'estació i l'acompanyarem. Moltes gràcies per la seva atenció.

El més important del nou Papa

Enric Barrull Casals. girona.

En espera de l'inici del Conclave, tota l'atenció de l'Església universal s'ha centrat en les qualitats humanes i espirituals que ha de tenir el futur Papa, sense deixar de mirar l'excepcional llistó deixat per Benet XVI. Cadascú, especialment els periodistes acreditats que diàriament han d'informar en els seus respectius mitjans, es fa una imatge de com hauria de ser el successor de Pere, en funció dels grans reptes que l'esperen. El retrat que es perfila en les nombroses enquestes realitzades a?quests dies ofereix tres trets comuns: la humilitat, la intel·ligència i la saviesa. A aquestes característiques essencials s'uneixen, en major o menor mesura, la fortalesa espiritual i física, el coratge, la joventut, la modernitat, que sigui bon comunicador i políglota. Tanmateix, penso que es deixa de banda la cosa més important, i és que sigui resador, és a dir, que sigui un enamorat de Crist.

Així, no, Alícia...

així, no

JOSEP MARIA BOSCH. girona.

Ens havies acostumat a fer-les de l'alçada d'un campanar, Alícia (Sánchez-Camacho, és clar)... però ahir et vas passar molts pobles. I és que: que només et sentis espanyola, passa; que t'avergonyeixi la teva conversa amb la tal Victòria Álvarez, passa; que no hagis fet res del que vas prometre per Catalunya, passa; que en Rajoy no et faci ni cas, passa; que no ens serveixis per a res als catalans, passa; que tot allò català et molesti, passa; que no vulguis l'escola en català i que, fins i tot, usis el teu propi fill en contra d'ella, passa; que sentis odi a Catalunya, als catalans i a les catalanes, passa: al cap i a la fi, els sentiments són lliures...

Però aquest darrer episodi d'autèntic sectarisme que has fet, pel que fa a la Policia Catalana, et defineix com el que ets i que té molt a veure en el partit en el qual milites. Jo et proposo una cosa, si no et sents bé, rodejada de catalans i catalanes, te'n vas i, així estaràs mes a prop d'aquelles televisions de tarannà fanàtic i totalitari, en les tertúlies de les quals t'agrada participar. I així, nosaltres podríem gaudir millor del nostre país sense necessitat de despertar-nos, cada dia, amb la darrera bajanada que ha fet (o dit) la Camacho. Què et sembla?

Resposta

a Jaime Serrano

Joan Boronat Lecha. blanes.

Sento abusar de l'amabilitat de la Direcció d'aquest diari; però, per al·lusions, vull debatre la carta de D. (Don?) Jaime Serrano, del 7 de març. No entraré en la controvèrsia de si la "Asociación Cultural Gerona Inmortal", que presumeix de dirigir, promou, o no, quelcom de cultural; però no trobo gens cultural els enllaços que tenen amb pàgines descaradament anticatalanes, i per tant, anticulturals. En la meva anterior carta, no dic enlloc que ataquin Catalunya ni els catalans, sinó que dic, que ataquen la cultura i la llengua catalanes. La confusió prové del fet que, fins i tot, el subconscient d'aquest senyor, interpreta que l'atac a la nostra cultura és atacar Catalunya i els bons catalans que ens l'estimem. De què se sorprèn que la meva actitud, i la de molts catalans, sigui despectiva cap a qualsevol associació que s'autodefineixi cultural i que tingui tractes amb els que ataquen la Cultura?

El Sr. D., m'acusa d'intolerant amb certes opinions; pretén que m'alegri d'haver de suportar la prepotència d'individus que denigren Catalunya? Ens acusa d'emprar el català com a ariet contra la "santa" unitat d'Espanya, quan és el "nazionalisme" espanyol el mur que impedeix agermanar les diverses nacions que la formen, menyspreant la nostra llengua i tergiversant la nostra història, fins i tot a casa nostra. El Sr. D., assegura que no m'entusiasma el qualificatiu d'immortal per a Girona; que potser té poders endevinadors? Jo el que crec és que qualsevol associació que tingui relació amb qui ataqui la cultura, és immoral, sense la "t" d'immortal, i embruta qualsevol nom que adopti. Si queda espai, voldria afegir que una cosa que m'extasia molt és el costum molt arrelat a les "Espanyes" d'autotitular-se "don", la qual cosa als catalans ens sembla una gran pedanteria.