EL PLANETA LA PLANETA

29.04.2013 | 08:12
EL PLANETA LA PLANETA
EL PLANETA LA PLANETA

Si hi ha un punt dins del col·lectiu teatral de les comarques de Girona on ens posaríem tots d'acord, amics i enemics, companys i rivals, aquest seria en la gran tasca que ha fet des de fa molts anys la Sala Teatral La Planeta. Segurament aquest espai emblemàtic cultural de la nostra ciutat ha estat el paraigües cultural més protector, el coixí acollidor més transversal, la casa amb les portes més amples i menys interessades, de tots els escenaris teatrals que jo hagi trepitjat mai. Segurament, i com sempre, no en som conscients de tota la feina que la família-equip d'aquest petit-gran teatre, ha aportat a l'evolució escènica d'aquesta ciutat i dels seus voltants, durant tots els anys que ha estat obrint sense interrupció les seves portes al públic; però ara que pinten bastos per a tothom, espero que la consciència d'aquest èxit quotidià i molt beneficiós per a totes les parts implicades no es faci evident quan ja sigui massa tard.
Potser el joc de paraules és massa fàcil, però és molt cert que la Sala La Planeta ha estat un planeta on hi han pogut aterrar amb molta facilitat totes les naus teatrals que han demanat permís per visitar-lo. Vist des de la meva experiència personal, tinc la impressió que la facilitat de comunicació que sempre hi ha hagut no admet crítica, i els criteris d'acceptació de projectes sempre han estat a favor de tot tipus de gèneres i nivells; i mai per penjar-se medalles personals. Aquest potser ha estat el gran valor d'aquest oasi teatral: la voluntat de servir i no de servir-se'n. Està clar que seguir el camí de treballar per als demés sempre és molt més arriscat i costós que apostar per valors de benefici assegurat; per tant aquestes ratlles són d'agraïment públic per una valentia generosa i una amabilitat sempre exquisida.
En un moment de dificultat com aquests que estem vivint, on la cultura és el primer calaix on s'ha anat a buidar de fons públics, val a dir que no ens podem permetre el luxe de destruir una feina feta per la família Ribas, amb tants anys de sacrificis personals i potser mai del tot valorats. Girona li deu a La Planeta moltes nits de màgia teatral però, sobretot, li ha d'estar agraïda per omplir les hores d'aquesta ciutat amb obres de teatre que segurament no haurien trobat un altre escenari a casa nostra per ser mostrades. A diferència d'alguns altres motors escènics instal·lats al nostre territori, la Sala La Planeta ha fet de la "discriminació positiva" un fet diferencial, i qualsevol proposta nascuda en aquest territori ha tingut les portes obertes, sense opinar maliciosament, ni voler donar lliçons de res.
Tot l'equip d'aquesta casa ha estat l'exemple silenciós de com es pot ajudar a fer evolucionar un país culturalment: acompanyant des de l'ombra, animant en la distància curta, donant suport sense fer-ne ostentació, i deixant que sigui el públic amo i senyor de judicis i veredictes. A tots els que manen, els diria que no juguin a desmuntar somnis de felicitat, ni a desviar òrbites de creixement personal. Hi ha Planetes que són intocables i que són patrimoni de la nostra més íntima intimitat.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema