el pes de ser el millor del món

01.05.2013 | 00:00
el pes de ser el millor del món
el pes de ser el millor del món

Quan Joan Roca va ser investit doctor honoris causa per la UdG el desembre de 2010, va deixar anar frases com "els diners no són importants per a la creativitat; sí en canvi l'empenta". No conec als Roca ni per descuit un gest d'arrogància. La humilitat i la cordialitat presideixen sempre el tracte amb ells. Un tracte respectuós i alhora càlid, familiar. El seu restaurant, sí, aquest que és a tocar de casa, aquest on molts ens hem casat davant un gruixut tall de vedella de la terra cuit al punt, acaba de ser reconegut com el millor del món. No deixa de resultar reconfortant tenir en aquesta regió de Girona alguns "millors del món". Permetin-me posar al sac Tito Vilanova i Jordi Roura. Són, en tots els casos, gent que assoleixen l'excel·lència cultivant els valors propis; gent modesta i talentosa capaç de combinar creativament la pròpia tradició amb la modernitat. Ser el primer del món investeix d'autoritat però també obliga a complir, a estar a l'alçada, a no defraudar. En la Festa del Treball, en ple assot de l'atur, és oportú evocar aquestes actituds sinceres, tan contraposades a l'afany de lucre encara dominant en plena era de la cobdícia.

Enllaços recomanats: Premis cinema