Cartes

a Trànsit

Mariàn Casademont. Girona.

Tots sabem que anar a fer una gestió a les oficines de Trànsit de Girona ens suposa una càrrega addicional de temps i paciència. Perquè el temps d'espera per a qualsevol tràmit ens pot representar tranquil·lament una o dues hores. Però el més sorprenent és que no tinguin serveis públics. Què ha de fer la gent, quan ha d'anar al lavabo? Perquè en un lloc on hi has de passar tant de temps, tard o d'hora, tens la necessitat d'anar al servei. Trànsit és un lloc públic, on no és tenen en compte les necessitats fisiològiques del públic i on, està demostrat, de públic n'hi ha molt, i diàriament.

El gran sopar

Jordi Pausas. París.

El sopar operístic ofert a dotze comensals a l'Arts Santa Mònica ha estat presentat com una gran efemèride cultural de nivell internacional. Amb fets com aquest s'evidencia que el món cultural de Barcelona sobreviu a les palpentes, a la babalà i amb fumaroles pseudoartístiques. Mentrestant, a la capital d'Espanya toquen de peus a terra exhibint al Reina Sofía l'espectacular i sensacional exposició provinent del Centre Pompidou de París dedicada a Salvador Dalí, el geni català i universal. Salvador Espriu ens advertí el següent: "Les actituds mentals obcecades donen pas sense trigança a fets sense remei"...

Felicitats, Juanita

de la Diputació

M. Carme Ribas i Mora. filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora. girona.

Aquesta carta fa dies que hauria d'haver vist la llum però no sempre un pot fer el que vol, penso que el títol ja ho diu tot, la Juanita és coneguda amb el sobrenom de l'entitat per a la qual ha estat treballant al llarg de 50 anys un dia iÉ? La Juanita va entrar a treballar a la Diputació quan tan sols era una adolescent i de la mà de les monges de Sant Vicenç de Paül, que han estat la seva família.

Al llarg de tots aquests anys ha exercit de telefonista atenent amb la seva amabilitat per resoldre tot el que un necessités i ella pogués solucionar dins el seu entorn de treball, tant si ho necessitaven presidents com qualsevol altre administratiu. Amb la Juanita vàrem néixer el mateix dia però amb un any de diferència, s'ha jubilat el mateix dia que en feia 65 i els companys li van organitzar un dinar. La simpatia de la Juanita va fer que un centenar de persones s'apuntessin al comiat, va venir fins i tot algun expresident, com el senyor Carles Páramo, que va voler estar al costat de la Juanita en un dia tan important. Va estar acompanyada de marit, fill i família i va rebre regals per a l'ocasió. A la Juanita el que més li agrada és l'arròs, però aquell dia, tenint en compte la quantitat de comensals no n'hi va poder haver per a tothom però van tenir la gentilesa que ella sí gaudís del seu plat d'arròs; va ser una anècdota graciosa del dinar.

La Juanita va dedicar unes paraules als companys, paraules que destil·laven la seva vida, i que van emocionar els assistents i va recalcar que ella havia estat una persona afortunada perquè havia tingut moltes mares, referint-se a les monges que havien tingut cura d'ella, jo hi posaria algun nom com Sor Maria i Sor Andrea, al cel sia, en representació de moltes altres.

Juanita, et desitjo que gaudeixis d'aquesta merescuda jubilació i que allò que et varen ensenyar -estimar, ser feliç i fer feliços els altres- ho continuïs practicant com fins ara.

Hi ha qui es mou

per sentiments

JOAQUIM TORRA ROURA. girona.

Breument explicaré el perquè del títol donat a la present missiva. L'escrivim per l'actuació de Carles Teixidor, un expresident del Girona FC (93-95). Ho fa per sentiments gironins, que el van portar, fa només tres mesos, a crear tota una escola d'un bell esport, tot un club per a pràctica del futbol femení, una especialitat esportiva no gaire coneguda.

Ho ha fet veient les mancances que tenen les nenes que a partir dels cinc anys poden ser acollides, amb el lloable intent d'un esport: el futbol formatiu.

L'èxit ha superat les seves expectatives. Les pretensions de Car?les Teixidor en posar en marxa el club Gerunda FC van més enllà de la creació del club que porta els noms de la ciutat romana Gero-undar (Gerunda, prop de l'Onyar), voldria obrir-se a les diferents escoles gironines, és senzillament la seva filosofia sentimental. Crec honestament que algú hi pot dir quelcom.

Serveixin aquestes meves paraules per encoratjar-lo totalment. Endavant el Gerunda FC!

Problemes

a la plaça Empúries

XAVIER MONSÓ SAIS. girona.

Cada dia que passo per la plaça Empúries, ubicada al barri de Sant Narcís, amb el cotxet de la nena tinc problemes per travessar-la perquè hi ha nois de totes les edats que juguen a futbol i llencen fortes pilotades amunt i avall, quan hi ha un cartell que deixa ben clar que està prohibit jugar-hi a pilota.

Jo passo per la plaça perquè és el camí que segueixo cada dia i els cops de pilota no només al mobiliari urbà i als vidres dels negocis -cada cop menys de la zona- posen en perill la meva integritat física i la de la meva filla de tres mesos. No es veu mai per la zona ni policia municipal ni cap agent cívic per prohibir a aquests joves jugar a futbol en aquesta plaça. Suposo que els primers estan preocupats de posar multes i per fer retirar cotxes per la grua amb el seu característic afany recaptatori i els següents, els agents cívics, no sé per on paren però en aquesta plaça hi passen amb cotxe però no s'hi paren mai. Normalment no es mouen de Càritas (av. Sant Narcís). Hi deu haver molts problemes en aquesta entitat perquè no es mouen d'allà.

Les solucions que han de prendre ells ja saben quines són, avisar, quedar-se les pilotes (en tenen moltes i no només de plàstic, sinó sobretot de cuir), i si cal sancionar econòmicament aquests nois per mitjà dels seus pares ja que estan vulnerant el dret dels ciutadans de Girona a passejar per la plaça amb tranquil·litat i sense tenir por de rebre una pilotada al cap o a la cara.

A veure si aquest Ajuntament i la Policia Municipal i/o els agents cívics fan alguna cosa per solucionar aquesta situació perquè els veïns ja n'estem cansats i ens trobem impotents. I que consti que ara els col·legis són oberts al públic per anar a jugar a pilota tot el dia, cosa que no passava quan jo hi anava...

L'hora de Girona?

teresa pujol girÓ. GIRONA.

Sóc una sabadellenca traslladada des de fa 22 anys a Girona i del tot enamorada de tot el que significa Girona. I després de molts esforços i molta intensa feina subterrània, crec que, a poc a poc, està arribant el que en podríem dir "l'hora de Girona". El que, esperem-ho, podria significar deixar de viure sota l'ombra de Barcelona, o de la de la Costa Brava, i que la ciutat sigui vista amb tota la seva esplendor.

Mirem si no, El Celler de Can Roca, proclamat primer restaurant del món, l'èxit del Girona10 o el Girona FC, a punt de fer el salt a Primera. O també les proeses de Kilian Jornet, etc. o iniciatives culturals tan prometedores com l'obra musical IsaVel, amb música d'Antoni Mas, que tracta, precisament, d'una il·lustre gironina, i que s'anuncia per a l'octubre. Tot això promet molt i penso que justifica clarament que parlem, ja obertament, de l'hora de Girona. Felicitats a tothom.