Els polítics en general i els polítics mindundis en particular viuen pensant que són el centre de l'univers. En realitat ni interessen a ningú ni ningú els coneix, però acostumats com estan a viure entre iguals arriben a creure's importants. Greu error. Un polític insignificant és doblement insignificant, perquè a la insignificància de tots els polítics hi afegeix la seva pròpia. Ve a ser com si entre totes les mofetes n'hi hagués una que no fes tanta pudor com les altres. Un drama per a ella.
Per això el diputat de Ciutadans Jordi Cañas -tan desconegut ell com les seves idees, si n'hi hagueren- va afirmar que a segons quines hores no s'atreviria a passejar pel centre de Girona, ja que hi ha molt d'extremista. Jo, que he vist pel centre de Girona des de polítics de tots els colors fins a porquets vietnamites lligats amb corretja i rates campant lliurement sense que ningú aixequi una cella, no sé de què té por. I això em preocupa, ja que dedueixo que Cañas ens oculta valuosa informació. Corren perill a Girona els ?senyors baixets i amb barba? Estan amenaçats els ciutadans amb cognom de reminiscències alcohòliques? Les persones calbes -Déu no ho vulgui- són objectiu de grups extremistes? Hi ha en marxa un programa d'exterminació de lletjos per aconseguir una Girona més guapa? És en realitat Jordi Cañas menor d'edat -això explicaria moltes coses- i a "determinades hores" no gosa passejar per Girona per por que un agent amb excés de zel el retorni a l'escola bressol d'on no hauria d'haver-se escapat? Exigim a Jordi Cañas que faci públic el que sap perquè tothom pugui protegir-se en conseqüència.
També pot ser -tornem a l'inici- que Cañas pensi que les seves idees el posen en perill. D'aquí a creure's Napoleó només hi ha un pas. Però jo el tranquil·litzaria. Si pregunta als gironins si el menyspreen, li contestaran com en Rick a Casablanca:
- Si alguna vegada penséssim en tu, probablement sí.
