ja?vier Cercas, nascut a Extremadura com sempre recorda, educat a Girona i domiciliat a Barcelona, s'ha fet famós per Soldados de Salamina, novel·la de la ?Guer?ra Civil a Catalunya en què el protagonista feixista salva la civilització gràcies a un antiheroi republicà. La civilització torna a estar en perill a Catalunya i Cercas s'ha allistat de voluntari entre els soldats de mala mena.
De mala mena perquè el 14 d'agost L'Espresso italià publicava una llarga passejada per Barcelona del periodista Wlodek Goldkorn amb l'idolatrat Javier Cercas: "Sono nato nell'Estremadura, figlio di un veterinario. In Catalogna vivo da quando avevo quattro anni. La mia compagna di vita è un'autentica barcellonese, con lei parlo il catalano, così quella lingua è la lingua della mia intimità, l'idioma dell'amore". M'imagino que això és veritat perquè segons "lo scritore spagnolo" un mes després desmentia a Girona: "Unes suposades declaracions meves, Una utopia assassina que referia al sobiranisme català. Em nego a acceptar que hi hagi un sol lector que es cregui que jo he dit una animalada semblant. El que jo he escrit sovint és que a Europa ens hem fet un fart de crear utopies assassines, sovint amb el paraigua ideològic del nacionalisme. En ma vida se m'ha passat pel cap de dir, en canvi, que el nacionalisme o el sobiranisme o l'independentisme català sigui una d'aquelles utopies. És veritat que el periodista de L'Espresso, segons he comprovat amb incredulitat, em fa dir aquesta i altres bestieses similars, com ara que els escriptors castellans que vivim a Catalunya estem perseguits; en fi, hi ha periodistes que diuen que un diu el que ells voldrien que digués".
José María Aznar també presumia de parlar català en la intimitat, però veig més creïble Cercas de gran romàntic en la intimitat que l'espanyolista amb bigoti hitlerià o de Charlot, com prefereixin, xiuxiuejant "T'estimo" a la seva Botella. Cercas ha tardat un mes a desmentir, com ell l'expressa, les "animalades" anticatalanes a L'Espresso amb una curiosa resposta del periodista: "La prossima volta parleremo in inglese... Intanto, tutta la mia solidarietà a Cercas e a quanti si oppongono al nazionalismo catalano (W.G.)". Vaja, el periodista de L'Espresso creu que Cercas té tanta por que ara desmenteix el que realment va dir. Cap problema, parlaran anglès en el futur perquè el castellà d'Extremadura l'entenen al revés els italians. Ni els catalans són nacionalistes assassins ni els castellans són perseguits a Catalunya.
Aquestes animalades italianes de Cercas han tingut un gran ressò a la capital espanyolista Madrid fins a l'extrem que El País jacobí ha publicat el desmentit català de Cercas... en català (!). Com si fos culpa dels mitjans catalans que citin les animalades que Cercas ara diu que no ha dit a Itàlia. En canvi, quan el Govern espanyol del PP ha prohibit la presentació de la novel·la Victus en holandès, per parlar de l'ocupació militar francocastellana de Catalunya el 1714, pràcticament no s'ha publicat res a Madrid en contra de la persecució anticatalana d'Albert Sànchez Piñol. Cercas prometia un article però, o no li volen publicar a Madrid, o li fa mandra escriure en defensa de Catalunya. Com li ha fet molta mandra desmentir L'Espresso, fins un mes després, amb un desmentit que no es creu ni el propi periodista autor de l'entrevista. Quina mala mena de soldats tenen els espanyolistes per salvar la civilització.
