Altres solucions
són possibles
Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.
Agreixo a la Sra. Dolors Dalmau que exposi les seves opinions sobre l´actual moment de la política espanyola però, al meu entendre i ja que m´esmenta, s´equivoca en voler fer recaure els mals sobre el president del govern. Aprofitant que l´Onyar passa per Girona, els independentistes, que tant amb en González com amb Aznar eren «quatre i el cabo», han muntat un espectacle digne d´una ment kafkiana per ensarronar al personal de bona fe. En Mas, esperonat per en Junqueras, va prendre unes decisions unipersonals i contràries a la llei. Després se´n va anar a Madrid i va exigir a en Rajoy que ho acceptés si no volia que Catalunya declarés la independència (després se´n va dir dret a decidir).
Per la nostra desgràcia s´ha ajuntat la fam amb les ganes de menjar, i la crisi econòmica ha fet saltar totes les perspectives que durant molts anys de bonança ens havíem fixat. La crisi espanyola s´ha vist agreujada per la corrupció que els polítics de tota mena han imprès a la seva gestió, al malbaratament de milions de diners públics en subvencions, agències, fundacions afins i altres llocs de col·locació d´amics i familiars a uns sous i prebendes escandaloses. Si els diners que maneguen aquesta caterva de voltors s´utilitzessin en sanitat, educació, serveis socials i donar de menjar a qui no pot, no hi hauria retallades, ni aquí ni allà. Vostè té raó: altres solucions són possibles.
L´ambient tens que segons vostè es respira a Catalunya crec que és a causa d´una maniobra tàctica de la Generalitat (millor dit, d´ERC) ja que ha volgut tirar pel dret i fer veure garses per perdius. La culpa de la crisi, de les retallades, dels problemes, no són perquè «Espanya ens roba» sinó perquè «els polítics en roben»... tots ells.
I deixi´m felicitar-la perquè des de Barcelona llegeix un diari tan obert a totes les opinions com és el Diari de Girona.
Queixa formal
glòria camps palomino. girona.
M´adreço a vostè per tal de comunicar-li la meva sorpresa, indignació i insatisfacció al llegir en el Diari de Girona una opinió d´un columnista. Em queixo directament de l´article titulat Hitler estimava els gossos, d´Albert Soler. La visió de qui l´escriu és totalment distorsionada i subjetiva del tractament que s´ha fet a un ésser viu (gos) en el cas de l´auxiliar infectada per ebola. Tothom pot opinar al respecte, però dir en un mitjà públic que ell mateix el mataria amb les mans! I relacionant-lo amb els fills. Però quina falta de professionalitat, informació i objectivitat. Com si fos l´únic que tingués fills. I evidentment no té a la seva família cap animal! Que un gos és un ésser viu com vostè i jo i es mereix viure de la mateixa manera que forma part del món! El tractament i el que s´està fent des de la Conselleria de Sanitat de Madrid està molt malament (sé del que parlo i ens estan distorsionant els fets). Per tant, el gos no tenia per què haver acabat d´aquesta manera quan no han pogut ni aplicar bé els protocols de seguretat. I ara maten el gos i culpabilitzen una treballadora. I un periodista teòricament cau en el parany. Au vinga! Que siguin ells professionals (els de Madrid), però els d´aquí també, eh (tothom en el seu camp). M´agrada el Diari de Girona i també em creia que era sensible en referència als animals (secció de les mascotes). I molta més gent com jo s´ho pensava. Per tant, m´agradaria que aquest treballador d´aquest diari fes una rectificació pública de la seva pífia per dir-ho d´alguna manera, tal com es mereix el diari i d´altres professionals més sensibles i professionals que hi treballen.
Una gran alegria
Roser Juncà i Llurba. BANYOLES.
Aquest any, el premi Nobel de la Pau ha estat concedit a una noia, la més jove del món que ho ha aconseguit, Malala Yousafzai, i a l´indi Kailash Satyarthi, ambdós lluitadors incansables pels drets dels nens a l´educació i contra l´esclavatge. A Malala la van tirotejar a mort per defensar el dret de les nenes de poder anar a l´escola, i Kailash ha estat perseguit i maltractat per lluitar per alliberar els infants d´un treball esgotador i ultratjant, un verdader esclavatge.
Molts dels nens i nenes que no poden aprendre a llegir i a escriure són els que es veuen forçats a treballar. Dura realitat paral·lela a la falta d´educació. Segons Unicef, són prop de 158 milions d´infants entre 5 i 14 anys els que es veuen obligats a treballar en feines tan perilloses que són nefastes per la seva salut i un verdader esclavatge. Per això, el Premi Nobel de la Pau concedit a Malala i Kailash és un just reconeixement a la seva feina i un toc d´alerta internacional a les societats benestants sobre aquesta dolorosa i trista realitat de la infància. «Un infant, un mestre, un bolígraf i un llibre poden canviar el món», repeteix Malala, premiada també amb el Premi Internacional Catalunya 2013. El cas de Kailash és igualment mereixedor del reconeixement internacional, ja que amb dotze anys va organitzar a la seva escola una recollida de llibres de text vells per repartir entre els que no en podien comprar. Va aconseguir-ne 2000 i va crear un banc de llibres. Als 26 anys va abandonar la seva carrera professional per lluitar contra l´explotació infantil. Per això, aquest Nobel de la Pau compartit és un toc d´alerta i invitació a governs i a tots plegats, perquè no n´hi ha prou amb bones paraules sinó que cal actuar i així poder eradicar aquesta vergonya per la humanitat.
Alegrem-nos, doncs, d´aquest reconeixement mundial pel Nobel de la Pau en favor de la infància.
La roba que portem
MARTA PALOMERAS FERRAN. VILAFANT.
Crec que és un fet que gairebé tots rebutgem l´esclavitud en què, a dia d´avui, es troben tantes treballadores del continent asiàtic. I gairebé tothom, de manera més o menys conscient, la fomentem en el nostre dia a dia: portem l´esclavitud a sobre, la lluïm en forma de moda dins el món globalitzat i consumista que ens embolcalla. Si volem un món més just, hem d´actuar en conseqüència. Cal que quan anem a comprar una peça de roba -parlem de roba, però caldria fer-ho extensiu a totes les formes de consum-, en mirem l´etiqueta per saber a on ha estat fabricada i conèixer-ne la marca. Cal que, a més, reduïm el consum i tinguem en compte la qualitat del que comprem per buscar-ne una major durada. Ens pot servir d´ajuda el llibre Guia per vestir sense treball esclau, d´Albert Campos, publicat per Icaria dins la campanya Roba Neta de SETEM. Es troba a les llibreries i també hi ha el document a la xarxa.
