Editorial

al nostre país la neu tampoc no sap nevar

08.02.2015 | 00:00

L'any 2001, centenars de persones van romandre atrapades durant la nit al túnel del Bruc -el mateix que aquest dimecres va quedar col·lapsat- mentre els serveis d'emergència estaven desapareguts i algun alt responsable del Govern estava de festa. Més recent tenim el record, sobretot, a les comarques gironines, de la gran nevada del 8 de març de 2010. Desenes de vehicles van quedar atrapats a les carreteres durant tota la nit i gran part del matí del dia següent, a més dels talls de llum que es van perllongar durant una setmana en alguns municipis gironins. Aquella nevada va ser de molta més intensitat que la que ha caigut aquesta setmana a una part de Catalunya, però va existir una notòria falta de previsió. I si llavors la diputada de CiU, Elena Ribera, retreia, des dels bancs de l'oposició, que "nombrosos bombers i mossos s'han queixat de la manca d'efectius", ara el Sindicat de Mossos ha denunciat que no s'havia organitzat cap dispositiu especial i que no hi havia ni més agents ni més vehicles en servei. Resultat: caos a les carreteres el 2010 i el 2015. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha admès que "no tot s'ha fet bé", però aquest reconeixement de culpa, amanit amb l'habitual falca contra Madrid, no és suficient. Les previsions meteorològiques pràcticament van clavar el lloc i l'hora de les nevades. Per tant, es podien haver adoptat mesures preventives com mobilitzar equips d'emergència i policials, tenir màquines llevaneus a punt en les zones on es preveia que nevaria i, si es considerava necessari, haver suspès la circulació de camions. França no va dubtar, dijous passat, a tallar el pas de camions per la frontera a causa del fort vent que bufava.
És cert que, en un territori on neva de tant en tant, és molt més difícil gestionar-ho que en altres països europeus més habituats a aquesta adversitat; també és cert que la majoria dels ciutadans no estan preparats per circular amb neu, ni tampoc no tenen els seus cotxes adaptats (pneumàtics d'hivern o cadenes); i és igualment cert que no es pot disposar d'un elevat parc de màquines llevaneus per sortir cada cinc o deu anys. Tenint en compte tots aquests factors i també les conductes individuals, potser no ens queda més remei que carregar-nos de paciència quan neva. Ara bé, tampoc no és justificable que no s'hagi après absolutament res de les nevades dels últims anys. I que l'única reacció política sigui la d'improvisar quan la neu ja ha caigut i les carreteres s'han col·lapsat.
L'any 1983, Raimon va compondre una cançó titulada "Al meu país la pluja no sap ploure". En realitat el cantant de Xàtiva no es referia a la pluja, sinó a com anava el país durant la dictadura de Franco, però com que el clima mediterrani és propens a llevantades i inundacions alternades amb llargs períodes de sequera, la cançó de Raimon també s'utilitza per resumir la irregular pluviometria del nostre territori. I, vistes les conseqüències de les últimes nevades viscudes, també haurem de concloure que al nostre país la neu tampoc sap nevar. O no se sap gestionar des de les administracions públiques. Totes les darreres nevades van associades al caos. Governi CiU, el tripartit o una altra vegada CiU, els resultats són els mateixos. Amb les nevades, l'experiència no és un grau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema