Cartes

22.02.2015 | 06:30

Andorra col·labora!
francesc buixeda cabré. santa pau.
La jutgessa d´Andorra ha acceptat la petició del Jutge Ruz i ha ordenat el bloqueig dels comptes que té el primogènit del clan Pujol, Jordi, i la seva exdona, a sis entitats bancàries del Principat. S´ha pogut comprovar que és investigat per delictes fiscals i també per corrupció.
De la tasca del jutge Ruz a Madrid, amb el suport de la jutgessa Balfagón de Barcelona, s´aconseguirà estirar del fil de la troca que envolta els Pujol. De les actuacions contra Oriol Pujol al cas de les ITV i les de l´Oleguer, per frau fiscal i blanqueig de capitals, es descobrirà en realitat si hi ha delicte, i si és així, el pes de la justícia que els caigui a sobre.
Tenim un sentiment d´engany, perquè quan s´anaven revelant les coses de l´Oriol i el Jordi, sortís el pare i confessés l´existència de l´herència del seu pare a Andorra des de feia 34 anys; quan se´l requereix que declari davant el Parlament, s´enfada, i finalment l´actuació de la família negant-se a contestar al jutge o dient que no en sabien res, ens fa sospitar clarament que no es tracti solament d´una herència o llegat.
Ens hem de sentir satisfets d´aquesta actuació andorrana, que ha d´ajudar a esbrinar la causa del creixement de la fortuna dels Pujol, ja que segons van declarar, el Jordi era l´administrador del llegat de l´avi.
Mai ens ho hauríem pogut imaginar, segons es va deduint, que l´expresident Pujol i la seva família, presumiblement hagin pogut abusar de la seva situació per enriquir-se, una persona que durant tota la seva llarga trajectòria política defensava per sobre de tot la integritat de l´actuació del Govern Català.
Un cop molt dur per al catalanisme i en general per la ciutadania, que tardarem molt a digerir. Serà possible algun dia aixecar-nos i no sentir parlar de corrupció? Ens ofega!

Som part d´una comunitat
Xavier Serra Besalú. girona.
Vaig llegir no fa gaire, en una revista mensual francesa que tracta de «Filosofia» –quina sort tenen allà, que el pensament té sortida fins i tot als quioscs!–, que «ja no volem pagar pels altres». Aquest fenomen sociològic també ens contamina aquí: alguns diuen estar descontents perquè paguen per mantenir pobres que, potser, no s´ho mereixen; i el més pobres tenen el sentiment que se´ls dóna ­menys que el que caldria per sortir-se´n i que són menystinguts ja que no tenen opció d´aportar res al bé comú.
A més, augmenten les desigualtats, ja sigui de fet o en la percepció que en tenim, conduint-nos cap a una creixent indiferència: És l´Estat qui s´ha d´ocupar dels miserables! És l´Estat m´ha de resoldre tots els problemes!, ens repetim.
Cal una nova concepció d´allò que és comú, d´allò que és un bé per a tots. Contribuir ha de ser un honor, rebre ha de ser un consol, sempre amb dignitat. Dues propostes: a) ¿què se´n fa dels impostos sobre el treball o el patrimoni que paguem, i que seria immoral defraudar?; i b) ¿què pot fer pel bé comú qui rep una prestació? Donar i rebre són accions dignes, si s´exer­ceixen amb coneixement, no només per imperatius legals. És lògic, i el bé comú ho demana, que ningú visqui sense voler fer res i que col·labori més a les necessitats de la comunitat qui gaudeix de més riquesa,  però... ¿ens sentim part d´una comunitat?
Per què ens queixem tant sense saber gaire bé com posar-hi remei?: populismes d´un i altre signe –de Podem i la CUP al PP, i més!– s´aprofiten de la pobresa del discurs ètic de molts de nosaltres, oi?

Vagues pels «vagos»
marta bota. girona.
Em dic Marta, tinc disset anys i estic estudiant batxillerat. Com a delegada de classe, em toca convo­car vagues, i apuntar tota la gent que no anirà a classe, així com informar-me de tots els professors que hi faltaran. Però per què es convoquen?
Des de l´antiguitat, el poble ha ha­­gut de lluitar pels seus drets, i moltes vegades amb violència. Qui­na era la resposta del poble en règims totalitaris o situacions precàries? Revolució. Ara, en canvi, tot és molt més civilitzat. Si no ens agraden les reformes que està implantant el senyor Wert en l´educació, no cal pas que li tallem el cap.
En comptes d´això, com a estudiants amb dret de manifestar-nos, li demanarem a la mama que ens firmi un paper per confirmar que no anirem a classe, ens indignarem si algú suggereix que no hauríem de fer vaga i, el dia de la veritat, ens el passarem tot el dia al sofà mirant la tele. Aquesta és la realitat. La majoria dels estudiants veuen un dia de vaga com un dia de festa, i molt pocs d´ells van a les manifestacions. Per als estudiants que decideixen anar a classe, però, tampoc serà una jornada gaire educativa, ja que els professors veuran que falta més de la meitat de la classe, i la majoria d´ells no es dignen ni a fer classe de repàs.
Així doncs, quin és l´objectiu real de fer vaga? Realment serveix d´alguna cosa, a part de permetre als «vagos» saltar-se classe?

Balança reconciliadora
JOAN JANOHER I SADURNI . VULPELLAC.
El Congrés espanyol és l´hemicicle on alguns caps visibles de la política decanten més la contrarietat dels seus pensaments ­interns, arribant al ridícul. En cada sessió o debat d´interès nacional, uns cauen de quatre potes en desmarcar-se de l´afer que haurien de defensar, alhora que els pactes s´incompleixen i surten del seu guió previst, donant una imatge precària com a representants de les seves comunitats, o el que és el mateix, pel bé comú de la comunitat.
Recentment s´ha donat aquesta paradoxa amb CDC i UDC. Una majoria de ciutadans s´han sorprès amb la ruptura aparent de les dues formacions. Aquesta notícia no és pas la primera vegada que passa, demostrant un distanciament de proximitat envers al que ens convé com a país. És una mena d´estira-i-arronsa imprevisible, on les responsabilitats queden per sota de la confiança dels seus electors. Crec molt sincerament que hem de ser més convergents i no divergents.
Tota demostració d´incomprensió és un signe de feblesa, ja que tots els detractors aplaudeixen la poca entesa entre nosaltres mateixos. Llavors no intentem inclinar la balança en manifestar que ha estat un malentès. Per altres partits suposa una victòria de cara a les properes eleccions, donant avantatges a Ciutadans, Podem, entre altres formacions, encara que també aquests s´equivoquin amb les seves propostes reconciliadores, fora de temps, sense credibilitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema