Cartes

Ramon Parés. Director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments.

Amb relació a la informació publicada al seu diari en l'edició de diumenge, 22 de febrer, a la secció Comarques, on el periodista Ramon Iglesias realitzava unes valoracions sobre el col·lectiu dels Bombers, voldria fer un seguit de rectificacions respecte a això.

Els Bombers no només treballen a l'estiu. Aquest és un extrem que voldria desmentir categòricament. Al llarg de tot l'any hi ha incendis d'habitatges (malauradament molts d'aquests amb víctimes), focs de vegetació urbana, incendis d'indústria, accidents de trànsit, episodis de ventades (aquest any, per exemple, és particularment negatiu en aquest aspecte), aiguats, rescats de muntanya i en el mar, accidents laborals amb víctimes atrapades, etc... I en totes aquestes actuacions, i d'altres que trobaran a la Carta de Serveis penjada a internet (www.gencat.cat/bombers), els Bombers són els principals actuants.

Però no només això, durant tot l'any també fan altres activitats no urgents com formació, reconeixement de territori, exercicis i simulacres, cremes de gestió, activitats solidàries com per exemple la col·laboració amb el Banc de Sang, entre d'altres. Els Bombers treballen, i treballen tot l'any de valent. A més a més, si bé és cert que l'estacionalitat determina la major part d'incendis forestals, també ho és que cada vegada més ens trobem amb focs de vegetació fora de temporada.

Com a director general dels Bombers demano que no facin, ni tan sols sota el paraigua de la ironia, referència a la poca professionalitat d'un col·lectiu que al llarg dels anys ha demostrat de manera contundent la seva professionalitat i esperit de sacrifici al servei de tots els ciutadans.

La fórmula de la felicitat

Dolors Vilà Planas. Girona.

L'altre dia una amiga va donar-me una fotocòpia amb els 10 manaments del papa Francesc per ser feliç que, segons em va dir, els havia tret d'una font fiable d'internet.

La veritat és que em van agradar molt i m'agradaria compartir-los amb tots vosaltres perquè a tots ens poden ajudar molt en la nostra vida quotidiana, en el nostre dia a dia. El primer és "Viure i deixar viure", el segon "Donar-se als altres", el tercer "Moure's amb serenitat i humilitat", el quart "Jugar amb els nens", el cinquè "Compartir els diumenges amb la família", el sisè "Ajudar els joves a aconseguir treball", el setè "Tenir cura de la natura", el vuitè "Oblidar-se ràpidament d'allò negatiu", el novè "Respectar el qui pensa d'una altra manera" i el desè "Cercar activament la pau".

Ja ho veieu, són manaments molt actuals, del nostres dies, un bon ajut per a tots per millorar la nostra societat, per això crec que és bo que en fem difusió i que sobretot els intentem viure. Així doncs, que sigueu feliços!

La vergonya de les pensions

Rogeli Vancells. (jubilat de 86 anys). Sant Feliu de GuÍxols.

El cobrament d'una pensió ha de ser exclòs de l'IRPF per les següents raons:

1.- No són un rendiment del treball.

2.- Les pensions actuals es varen generar durant la nostra vida laboral, que en cobrar els corresponents salaris mensuals vàrem pagar l'IRPF del nostre salari, és a dir, ja es va tributar per aquest impost.

3.- Per tant, en ser sotmeses a l'IRPF, són gravades de nou pel mateix impost, produint-se clarament una "doble imposició". Que s'ha de corregir perquè la pensió quedi exclosa de l'IRPF.

4.- En tot cas les pensions podrien tenir cabuda com a rendiment del capital mobiliari, amb una fiscalitat molt més reduïda i que anirà disminuint progressivament de manera notable amb l'edat del jubilat.

Conclusió final, les pensions no són un rendiment del treball, en haver estat sotmeses a l'IRPF durant tota la nostra vida laboral, per la qual cosa es fa necessari corregir aquesta greu injustícia.

Les exportacions catalanes

Francesc Gombau. girona.

Repetidament escolto Artur Mas presumir de les exportacions de Catalunya i ?menysprear les vendes a la resta d'Espanya. Crec que és una actitud una mica arrogant i que mostra desconeixement dels fluxos de l'economia catalana. Les elevades xifres d'exportació de Catalunya es deuen sobretot a un factor geogràfic: Catalunya és una regió fronterera amb França que vehicula, a través de les seves vies de comunicació, l'exportació de mercaderies de tot Espanya cap a la resta d'Europa. De fet, totes les zones frontereres de països europeus tenen una quota d'exportació molt més elevada que la seva quota de PIB. Si Catalunya estigués situada geogràficament a Madrid i viceversa, Catalunya exportaria molt menys i Madrid molt més. Posar-se medalles constantment del que exporta Catalunya, quan és degut fonamentalment a la mera geografia, sembla una mica absurd.