Glocal

Amitja campanya municipal, potser és bo fer unes reflexions del paper econòmic i social que crec que tindran ajuntaments i comunitats locals. S'estén la percepció que la macroeconomia és governada per forces distants i opaques per a la població. Davant d'això, els populismes demanen més Estat o proposen que amb una simple variació de la classe política es pugui canviar de rumb. Lamentablement no és així. La impossibilitat d'aquesta transformació cosmètica és evident als grans estats jacobins que solen tenir una democràcia de baixa qualitat. Per això serà imparable allà on hi hagi realitats nacionals clares o regions amb molta personalitat que reclamin un aparell estatal més pròxim als ciutadans i als seus criteris. Però, no n'hi ha prou. Aquell pensament que semblava un pèl ingenu de pensar globalment i actuar localment, potser acabi sent l'única forma sensata d'abordar la democratització de l'economia. El retorn de l'economia a les classes populars i la seva capacitat de garantir-se la igualtat d'oportunitats i els serveis bàsics. El pes de les capacitats recaptatòries i competencials dels ajuntaments en societats avançades és alt. I creix, al contrari de la línia marcada pel PP de restringir poders municipals i traspassar-los a organismes superiors com diputacions, sense elecció directa. Un augment del poder local ha d'anar acompanyat d'un apoderament dels veïns i usuaris de serveis públics pel seu control i la contribució a la seva gestió. L'Ajuntament, tot i ser l'administració Km 0, no pot ni ha de fer-ho tot. Sense la corresponsabilització dels ciutadans en tasques comunitàries de suport mutu, a avis, escolars, custòdia de la natura, promoció de mútues d'enterraments, cooperatives de generació elèctrica, participació en les empreses municipalitzades d'aigua, etc., els ajuntaments poden ser fàcilment comprables.