Com és ben sabut, després d'unes eleccions cada partit ho analitza en funció de la seva visió, per la qual cosa tothom guanya ?-i en alguns casos els contrincants perden-. Tot i que hi ha anàlisis clarament falsejadores de la realitat, com els que fan els unionistes respecte del sobiranisme. Entre elles la del malson que és Alicia Sánchez Camacho, que malgrat el seu fracàs, tira les culpes fora dient que el sobiranisme ha punxat, ficant-hi a més Barcelona en Comú.
Això és radicalment fals, malgrat que alguns independentistes arrauxats -que crec que no tenen raó- posen aquesta coalició en el camp de l'unionisme. És cert que hi ha vacil·lacions, presències obscures com Podem: però no n'hi ha més, en aquest punt, a CDC i, encara més a UDC, en la qual el propi líder és contrari a la independència. Però diverses fonts mantenen que dins la coalició d'Ada Colau hi ha més d'un 50% d'independentistes, potser tímids, però de cap manera contraris a la independència, i com a mínim favorables al dret a decidir, i en aquest cas seria molt més del 50%.
La mateixa Ada Colau va votar "sí-sí", per tant el que caldria demanar és que de moment no maregéssim més la perdiu i deixéssim treballar la coalició amb tranquil·litat; si són realment d'esquerres hauran d'acceptar el procés, l'única garantia de trencar les coses des d'una perspectiva d'esquerres, de la regeneració democràtica, de la lluita contra la corrupció i de la justícia social.
Les eleccions han deixat una cosa clara: les esquerres, en general, viren cap a l'indepen?dentisme ?malgrat la nova "puta i Ramoneta" d'ICV -que, per cert, ha perdut més de 50.000 vots- i l'independentisme es fa més d'esquerres.
Els dos processos són indissolubles, de fet, per mor, a més, que CDC no ha fet cau i net i no s'ha refundat, després de l'afer Pujol i altres, i això sí que -malgrat l'actitud positiva de Mas- que compromet l'anomenat procés.
També cal dir que en el bloc unionista -o espanyolista, o "constitucionalista"- també hi ha escletxes favorables al procés, si més no al PSC, si bé decididament no al PP, a C's i a PxC -quina colla!, i el mal d'ulls que fa veure-hi aplegat el PSC-, partits basats en l'anti?catalanisme més ferotge i visceral.
Vegem-ho amb xifres. Donem dades comparatives sobre el 24-M i les anteriors eleccions municipals, entre el bloc independentista i l'unionista a Catalunya. El primer bloc (CIU+ERC+CUP), el 2011 van aconseguir el 30% dels vots i 5.343 regidors. El 2014, aquest bloc va pujar al 45% dels vots i 6.077 regidors. Això suposa un augment del 15% dels vots i de 734 regidors. El bloc unionista, per la seva banda (PSC + PP + C's + PxC), el 2011 van aconseguir el 38% dels vots i 2.588 regidors, mentre que aquest 2015 han aconseguit el 32% i 1.668 regidors. Això implica un descens del 6% dels vots i la pèrdua de 920 regidors.
És clar, doncs, que el sobiranisme puja. I si estudiem els resultats amb deteniment, poble a poble, llista per llista, veurem que el sobiranisme és encara molt més important, ja que hi ha moltes llistes municipals independents que són sobiranistes -de fet la majoria-.
Amb tot, cal una dosi de realisme: malgrat l'ascens, malgrat l'ascens d'ERC al "cinturó roig" de Barcelona, aquest continua essent el gran problema per al procés.
