Varufakis es despentina

16.07.2015 | 17:00

hem tingut sort d'en Iiannis Varufakis per saber com funciona la cúpula de la Unió Europea per dins sense haver de menester cap teoria de la conspiració. Un cop ha plegat de ministre, ens ha dit que l'Eurogrup no té entitat jurídica i no està concebut per parlar d'economia. Els integrants no atenen raons i deixen anar perles com ara: «Sabem que tens raó però igualment t'esclafarem».

Sense sortir de Girona podem entendre en part el cas grec. L'Estat espanyol funciona com una Unió Europea en petit on en comptes d'estats tenim comunitats autònomes. La caixa central és a Madrid i qui té els diners és qui té el poder, de manera que si cap comunitat té cap iniciativa que desagradi al partit governant, en fan prou tallant l'aixeta dels cèntims, fins a arribar a cedir a crèdit els mateixos diners que han rebut de les comunitats via impostos. A Europa, Varufakis va preguntar si cal que els estats convoquin eleccions perquè al capdavall són l'Eurogrup i el Fons Monetari Internacional els que acaben decidint les polítiques econòmiques. Prenent el cas català com a exemple, el que votem en les eleccions autonòmiques és quina cara volem veure més vegades en el Telenotícies.

Potser per no entorpir les negociacions, Varufakis no ha fet mala sang del Banc Central Europeu o de l'FMI. El cas és que tots els països europeus deuen diners a les dues entitats i, per tant, han de filar prim per tal que les decisions econòmiques que prenguin s'adiguin amb els criteris d'ambdós organismes, constituïts al marge de cap control democràtic. Sobta que altres estats en la mateixa situació, com ara l'espanyol, hagin estat els més bel·ligerants contra els grecs, sense oferir la més mínima opció a fer un front comú de perjudicats, per una raó molt simple, segons Varufakis: si Grècia s'hagués sortit amb la seva, els polítics espanyols haurien de donar explicacions sobre el perquè no havien negociat amb la mateixa fermesa.

Les comparacions entre Catalunya i Grècia s'acaben quan parlem de referèndums o de despesa militar, que a Grècia ha arribat a ser el 50% del deute amb el vistiplau de l'FMI que obliga a retallar pensions però també a mantenir la inversió en armament al·legant raons geogràfiques. I aquí deu estar la clau del misteri: Grècia és un membre de l'OTAN amb poca presència de població musulmana i molt a prop dels dos grans dimonis, l'Iran i Rússia, els dos únics estats que no deuen cap cèntim a l'FMI, el braç financer de l'elit, i encerclats per tots cantons per les forces de l'OTAN, el braç militar de l'elit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema