En nom de la
«Srta. Agustina»
Lluís Torrent i Suñé. Torroella de Montgrí.
Després de molts anys -massa- de malaltia dura i alienant, la mare (Agustina Suñé i Motas) ens va deixar el passat 14 d'aquest mateix mes. Un cop traspassada, però, no se?ria just que no fes palès l'agraï?ment immens, càlid i sincer a les persones que durant tots aquests llar?guíssims anys l'han mimat i cuidat com si fossin de la família, alleujant així la nostra pena.
A Torroella de Montgrí tenim la immensa sort de comptar amb «Fundació privada Hospital Asil dels pobres i malalts»; una fundació que si no hi fos l'hauríem d'inventar. Sé molt bé com era la mare i sé que vol que transmeti aquest agraïment a totes i cadascuna de les persones de l'«Hospital» per tot el que han fet per ella i per nosaltres.
Ella no ho va poder fer perquè com va dir la meva estimada filla Esther als funerals, lamentablement ja feia molts anys que havia «començat a marxar». Per tant, en nom de la «Srta. Agustina», moltes, moltíssimes gràcies.
Perillositat a la C-250 entre Palol i Quart
Dolors Rodríguez. quart.
Amb relació a l'article que apareix avui al diari sobre el tram de la C-250 entre Palol d'Onyar i Quart, m'agradaria afegir alguns comentaris. En primer lloc, que ja han perdut la vida 2 persones en aquest tram i que hi ha hagut molts accidents de trànsit. Als veïns els fa respecte sortir amb el cotxe per falta de visibilitat d'incorporació i per l'elevada velocitat a la qual van els vehicles que circulen. A més, hi ha vianants que recorren la distància entre Palol i Quart a peu, pel costat de la carre?tera. Per acabar-ho d'adobar, des de fa uns anys el carril bici que enllaça amb la Via Verda creua aquest tram de carretera, on la velocitat permesa és de 90 km/h i la línia és discontínua. Hem vist inclús curses de velocitat en aquest tram ja que és una recta molt llaminera, sense control policial i amb línia discontinua. En el passat alguns veïns ja hem informat d'aquesta situació al Servei Territorial, sense resposta. Esperem que reaccionin abans que hi hagi una altra desgràcia.
Pensions i cultura
de la vida
Pedro J. Piqueras Ibáñez. GIRONA.
Des de fa dècades es ve advertint al nostre país, sense massa èxit polític i social, de les conseqüències que tindrà en el sistema de pensions el baix índex de natalitat. A finals de juny, quan es pagava l'extra als pensionistes, va ser el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, que va tornar a avisar, en seu parlamentària, que en un futur ja proper no serà possible mantenir el nivell actual de les pensions si no es complementen, al llarg de la vida laboral, amb aportacions a plans privats. La situació s'agreuja amb el progressiu creixement de les expectatives de vida, alhora que s'ha accentuat la tendència a la jubilació anticipada a través dels expedients de regulació d'ocupació. I és que sense naixements serà difícil mantenir pensions, almenys com fins ara.
Catalans? Espanyols?
Francesc A. Picas. La Jonquera.
Catalunya no és una província espanyola. Catalunya és una nació lligada fa tres-cents anys a l'Estat espanyol i sota el control del govern de Madrid. Catalunya no vol que Madrid la governi, ni la controli, ni li ordeni el que ha de fer. Ni que administri els seus diners. Catalunya, el 2015, té dret a governar la seva economia, finances, jubilacions i impostos. Té dret a legis?lar les seves pròpies lleis i totes les estructures industrials i comercials.
El federalisme tampoc no escau a Catalunya. Les regions espanyoles que es governin com més bé els plagui. Deixin en pau Catalunya. Nosaltres volem recobrar la personalitat plena.
Si Espanya accepta les aspiracions de Catalunya, ens hi agermanarem. Contràriament, Catalunya buscarà les seves aspiracions i els seus drets polítics pel camí de l'independentisme.
Catalunya respecta la bandera, l'himne i el rei d'Espanya. Reconeixem el seu espanyolisme. Espanya, doncs, ha de reconèixer el nostre catalanisme. El 27 de setembre els catalans manifestarem la voluntat popular en un plesbicit. Espanya té el deure d'acceptar el criteri de la majoria del poble català.
