En el darrer ple de la diputació, el diputat de CiU Josep Maria Corominas va intentar donar explicacions sobre el cas dels màsters d'Esade pagats pel Dipsalut. Només un diputat de l'oposició, Lluc Salellas, de la CUP, va insistir en aquest tema i va aconseguir que Corominas qüestionés per què feia la pregunta en el ple i no al seu despatx. El problema sembla que era el lloc. És clar, el ple és públic, el despatx és privat. Poc abans, Lluc Salellas va interpel·lar Miquel Noguer per un grup de despeses de les quals el vicepresident no donava detalls que el jove diputat de la CUP creia que s'havien de conèixer. Noguer va anar al mateix manual que Corominas i li va contestar que ja li explicaria al despatx. Una altra vegada al despatx. Salellas no va fer altra cosa que la seva feina de diputat de l'oposició. I encara que pugui semblar el contrari, hi ha altres diputats a l'oposició. Però a la diputació els plens gairebé sempre han durat vint minuts, mitja hora, anant bé tres quarts. El de l'altre dia va ser de dues hores. Potser ara ens assabentarem de més coses que no abans, només perquè algú ha decidit fer la tasca que se li ha encomanat.
