Bon vent i barca nova cap a Ítaca però, com Ulisses, encara naveguem, el ciclop Rajoy segueix amenaçant amb el seu ull borni i els cants esgarrifosos de les sirenes espanyolistes encara xisclen: que si el Barça no jugarà la lliga BBVA -bé, jugarà amb el Girona-, que si Europa no ens vol -bé, farem de Suïssa, el país més ric d'Europa-, que si els bancs oligopolistes marxaran -bé, com diu el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, bon vent i banca nova. Que els centralistes es quedin a la seva Ínsula Baratària mentre anem fent bona via.
Uns eleccions no són una solució al conflicte Espanya-Catalunya, però sí manifesten què vol el poble. Les set pacífiques manifestacions milionàries des del cop d'Estat del Tribunal Constitucional el 2010 ja ho han dit; el referèndum boicotejat per Madrid -a diferència de l'escocès- el 9-N ho ha repetit; i per tercer cop les eleccions del 27-S ho certifiquen. La independència no és una maniobra política de Mas i Junqueras, no és un complot catalanista de Carme Forcadell i l'ANC ni el resultat de l'escola catalana ni una televisió no centralitzada ni partits que no controla Madrid. El 90% dels catalans avui vota partits no-madrilenys. La independència política de facto de Madrid ja és un fet. El racista del PP García Albiol ens amenaça: "La broma ha terminado". L'exdirector d'El PaísJuan Luis Cebrián-bon espanyolista però millor demòcrata- el contesta: "La broma, ni ha terminado ni es ninguna broma".
No fem cas de les amenaces i busquem el camí de la negociació com sempre hem fet els catalans. Els milions de vots li donen suport per les dues bandes, catalanista i espanyolista. La posició catalanista és clara i agafa tot el ventall polític des de la dreta comme il faut a l'esquerra comme il ne faut pas. Els espanyolistes, més dividits, també agafen tot el ventall des del racista PP a l'anticatalà C's a qui sap qui som i on som PSC. Entremig els ni sí ni no sinó tot el contrari -el conglomerat amb Podem- i la desestructurada Unió. Queda clar que l'espanyolisme també és una força a Catalunya, dividida, confusa, confosa, sense programa, però real. Hi ha lloc per a la negociació.
La nostra història és negociar i el nostre futur també, negociar un referèndum pactat i no anar a una declaració unilateral d'independència. Els espanyolistes de Catalunya s'hi avindran, si no tots, en gran part, i als centralistes de Madrid no els quedarà més remei, perquè el PP i el PSOE quedaran lluny d'una majoria d'aquí tres mesos. La cuada de Rajoy de donar poder executiu al Tribunal Constitucional recorda la cuada de Hitler a les Ardenes quan ja tenia perduda la ?guer?ra amb els americans al Rin. No dugué enlloc com no han servit les incessants sentències contra Catalunya, excepte per fabricar més i més independentistes, el contrari del que es pretenia.
L'argument principal per tancar un acord de referèndum d'independència és que la diferència en vots no és insuperable amb una bona campanya d'Espanya. Bona vol dir prou d'amenaces i oferir un Estat federat català, com Baviera o Texas, de dret, o com Escòcia de fet amb la seva justícia, la seva lliura escocesa i la seva educació sense cap intervenció de Londres. Madrid pot escollir independència de fet, o independència de dret i bon vent i banca nova.
