Madrid i Artur Mas
carles mallart. empresari. girona.
El primer cap de setmana d´octubre vaig estar a Madrid per raons professionals. I en una de les reunions amb unes 30 persones, salta un i em diu «tú, catalán, no cuentas nada». Jo, la veritat, és que els últims mesos hi he anat algunes vegades i no tinc ganes de discutir ni d´enemistar-me amb ningú. Sincerament, fins ara no entenien gairebé res, però aquesta vegada vaig notar que sí que la percepció ha canviat, i molt. A tall de resum, ells el problema el veuen amb Artur Mas i Mariano Rajoy, que amb la independència «perdemos todos, pero más los catalanes, que os vais a arruinar». Hi havia ganes d´escoltar el que pensava, ja que, segons em deien, les ràdios, tertúlies, diaris, cada dia, cada hora, parlen del mateix: «No hagáis ningún disparate, pues una mañana nos podemos levantar con la independencia declarada y el drama estará servido». Ells ara veuen que això és seriós i que d´alguna manera els han estat enredant i distraient amb tot el que estava passant. Sense voler ja em van tenir de ple dins la conversa, els dic: «El "problema" no es Artur Mas, vuestro problema son los más de 2 millones de personas que están a favor de la independencia y que el proceso es irreversible, nuestro President es una pieza muy importante del engranaje pero no lo es todo y si no, al tiempo».
Vàrem anar de ronda per Castella-La Manxa, Toledo, Talavera de la Reina... i em comencen a explicar els grans disbarats d´inversions ruïnoses i absurdes dels últims anys passats fetes pels dos grans partits nacionals, PP-PSOE, tots diuen pestes de la Sra. Cospedal, avui en hores baixes: 1r- Una macroestructura de formigó (empantanegada) en un polígon de Toledo, d´un quilòmetre de llargada, del que havia d´ésser l´hospital més gran d´Europa; 2n- El famós aeroport de Ciudad Real; 3r- Toledo té de fa molts anys una autovia (gratuïta) de doble carril de 70 km aproximadament que enllaça amb Madrid, i a algú se li va ocórrer fer una autopista de pagament de 85 km que desemboca en una d´aquestes circumvalacions de Madrid, resultat: no hi passa ningú, està en fallida tècnica i se l´acabarà quedant l´Estat amb una «quita i espera»; 4t- Un pont estil Calatrava grandiós a Talavera que no va enlloc, preparat per a la futura expansió de la ciutat, el vaig veure i no m´ho podia creure; 5è- Un gran tram de l´AVE a la Comunitat en direcció a Albacete que va funcionar un mes i mig perquè només hi pujaven 9 passatgers al dia; 6è- les autopistes de pagament que circumden Madrid, també en fallida tècnica... Tot això, directament o indirectament, ha acabat o acabarà amb més deute de l´Estat, i alguns s´hi han guanyat molt bé la vida, deute que, els dic, Catalunya n´haurà d´assumir si hi ha pacte/negociació uns 200.000 milions d´Euros del global, tot restant/compensant les pensions que l´Estat deu a Catalunya...
Són conscients que quan Catalunya aconsegueixi la seva independència, el País Basc tardarà deu minuts a demanar/proclamar la seva i que l´efecte dominó es pot estendre a altres llocs. Hi ha la creença per part de molta gent de Madrid que d´aquí a les eleccions generals del 20 de desembre encara hi pot haver un acord Mas-Rajoy que «salve los muebles y quede todo arreglado». Entenen vostès ara perquè no vull discutir el tema a reunions de Madrid? No entenen gairebé res, però comencen a sospitar coses «irreversibles».
Vaig acabar la conversa dient que «nadie ha hecho tanto por la independencia de Catalunya como Rajoy y hay muchísima gente que en el fondo le está agradecida; se puede encontrar que venga a Girona para la próxima campaña electoral de diciembre y le esperen delante de TV Girona más de dos mil personas para aplaudirle. Girona es tierra agradecida. No descarten nada».
Més pendent de fora que de Girona
joan rodríguez. girona.
Senyor director: Llegeixo al seu diari que Convergència de Girona no ha pogut tancar cap acord amb cap grup per poder aprovar les ordenances municipals, i que s´hauran de votar una a una en el ple corresponent. I és clar, penso que últimament l´alcalde Puigdemont ha estat molt ocupat amb tot això del procés, i de les últimes eleccions, i de l´AMI, i d´anar amb la vara d´alcalde davant del TSJC (s´ha fet i es fa un fart de parlar-ne, de tot plegat, a les xarxes socials), i potser no ha tingut prou temps de dedicar-se a aquestes coses menors de negociar les ordenances municipals de Girona. Potser m´equivoco, és clar.
