venceràs

23.10.2015 | 00:00
venceràs

El dia que el meu pare i el meu oncle van tornar de Barcelona portant-me una foto signada de Johan Cruyff jo no devia tenir ni 11 anys. Em vaig sentir rei Artur a qui dos cavallers feien lliurament del Sant Grial. Havien trobat Cruyff al Corte Inglés signant fotos, i van pensar que «potser» em faria il·lusió tenir-ne una. Un «potser» pronunciat amb mig somriure. Sabien de sobres que temps enrere m'havia fet regalar una samarreta del Barça -de les de l'època, de cotó, arrapada, verge de publicitat- i havia obligat la meva mare a enganxar-m'hi a l'esquena el número 9. El d'en Cruyff. I que cada dissabte al matí sortia de casa vestit del Barça, vestit de Cruyff, per anar als Maristes a jugar a futbol fins l'hora de dinar.
Veure'l jugar fou passar del futbol en blanc i negre al futbol en colors. Jo no sabia que va desafiar el franquisme lluint la senyera al braçalet de capità, ni que llegia als companys diaris europeus, ni -maleït tabac- que fumava al descans dels partits, amb l'entrenador simulant no adonar-se'n, a veure qui prohibia res a Cruyff. Això a un nen no li importava. Un nen quedava bocabadat quan aquell cos aparentment feble es convertia en el més poderós damunt la gespa. Qui es meravella dels canvis de ritme de Neymar, hauria de veure els de Cruyff. Qui creu que Messi és un líder, hauria de veure Cruyff a la gespa, mariscal de camp, la mirada sempre enlaire, inclús altiva, tot el joc processat al seu cervell. Fins la seva arrogància m'agradava, com quan va etzibar a un jove Valdano que jugava a l'Alabès i va gosar protestar-li qui sap què: «A mi tracta'm de vostè, nano, sóc en Cruyff».
Ens va convèncer que no teníem res a envejar al Madrid ni a ningú, que el victimisme porta a la derrota, lliçó que avui han oblidat molts catalans. Per això sé que ens donarà un nou exemple de lluita i d'enteresa. Amb un sobtat canvi de ritme deixarà el càncer enrere, com hi deixava tants defenses no ?menys assassins als anys 70.
Conservo encara aquella foto en blanc i negre, com si fos l'estampeta d'un Déu laic. Venceràs, flaco.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema