La defensa d'Artur Mas i de CDC és fastuosa: Si no es demostra relació causa/efecte entre adjudicació i pagament del 3%, tot és polit com una patena i fruit de la persecució que pateixen per patriotes. Que els fets, en el temps, ?esti??guin vinculats, no vol dir res. Ni papers, anotacions, etc, tampoc. El 2012 es féu la llei, aprovada per CiU i PP, i es féu la trampa: Les empreses en general i les adjudicatàries d'obres, béns i serveis no podien fer donacions als partits, però no deien res de les seves Fundacions. Aquestes reben els diners i els deriven cap al partit. O sigui, i resumint, estalvi de cobradors opacs com en el cas Palau. Tot es faria transparent, oficial i legal.
Permeteu-me, ara, la reflexió metafísica: un fet legal pot ser corrupte? Anant més a fons, el Parlament espanyol - PP i CiU -, quan legisla sobre el tema, ho fa esbiaixadament per facilitar la legalització de comissions i corrupteles? Es normal i polit que la jutgessa que arxivà casos de corrupció de CiU sigui la comissionada per la Transparència de la Generalitat?
A destacar que Mas no es declara responsable de res. Com Mariano Rajoy. Màxim, és susceptible d'haver estat enganyat o defraudat en la confiança que ha dipositat en persones fiables i d'aquí se'n podrien derivar responsabilitats polítiques. Rajoy, ni això admet.
És evident que una de les causes de la corrupció d'aquest país és la impunitat amb què s'han blindat dirigents i direccions de partits quan fan les lleis. Gent que ho controla tot, o que ho pot controlar, com Mas o Rajoy, volen fer-nos creure que ni decideixen ni saben res de com es financen els seus partits i viuen al núvol de la immunitat. Si hi hagués, pels dirigents i direccions, responsabilitat penal i civil subsidiària en els casos de corrupció estructural dels partits polítics, s'acabaria amb la major part d'aquesta història.
