Una mort a l'alçada

15.12.2015 | 00:00

Mozart equival al do personificat. És el regal ideal, la gratuïtat sense esforç. Es diu que mai no va treballar. Les seves composicions, li sortien soles. El seu talent era innat. Podia fer qualsevol cosa.
Va ser un nen diví, no obstant, el vam abandonar i el vam deixar morir en la misèria. Déu ens el va donar i Déu ens el va treure. No ens el mereixíem, però ens encanta.
El podem percebre a tot arreu. Funciona com una indústria permanent que comparteix amb Vivaldi el privilegi comercial d'operar com la música clàssica d'espera i/o de fons, o sigui, el fil universal: de Hong Kong a Bucarest, de Chicago a Rabat, tot passant per les nostres pantalles, gràcies a la sèrie recent Mozart in the jungle.
Com explica l'escriptor francès Phillippe Sollers, «la Terra és un gran magatzem giratori, amb una mica de Mozart en cada planta».
El jove artista ho tenia tot per agradar i fer la vida més fàcil a aquells que l'escolten. Tanmateix, el Rèquiem sona cada cop menys perquè costa trobar una mort que estigui a la seva alçada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema