UNA CONSELLERIA DE TURISME I UN MINISTERI

10.01.2016 | 00:00
UNA CONSELLERIA DE TURISME I UN MINISTERI

pDedicat a Raquel, la gentil guia que de manera tan professional ens va guiar durant la nostra estada en terres de Pucela.


er deferència d'uns bodeguers del Burgo de Osma, on té la seu la denominació d'origen Ribera del Duero, un reduït grup de gironins hem passat uns dies per aquelles terres on s'elaboren uns caldos vertaderament excel·lents, d'autèntic i merescut prestigi mundial. Durant la meva curta però intensa estada per aquelles contrades he tingut ocasió de xerrar llargament amb propietaris de vinyes, vinaters, directius de cellers i amb molta gent d'aquells indrets. Tots coincideixen, i molt especialment l'excel·lent guia que ens acompanyava, en el fet que, malgrat que el sector vinícola funciona relativament bé, fins al punt que algunes marques d'excepcional prestigi tenen venuda tota la seva producció un any abans de produir-la, la regió s'està despoblant de forma alarmant a causa de la manca de treball per a la gent jove. I el motiu pel qual es produeix aquest fenomen social és que el sector vinícola, preponderant a la zona, és incapaç de crear llocs de treball a causa de la cada dia més accentuada automatització de les seves instal·lacions, àdhuc de les més modestes. Fenomen que, igualment, es produeix a totes les altres zones vinícoles de l'Estat espanyol. En conseqüència, no és exagerat dir que un sector tan important com és el vinícola pràcticament no aporta nous llocs de treball, o n'aporta molt pocs, que puguin ajudar a reduir la greu xacra social que representen els més de cinc milions d'aturats a tot l'Estat.
Davant d'aquesta situació que ratlla el drama, no és gens estrany que en els programes electorals de les eleccions generals del passat 20-D, pràcticament tots els partits que s'hi presentaven oferissin com la seva proposta més destacada la creació de nous llocs de treball, oblidant que els llocs de treball no els creen els governs, sinó l'activitat econòmica, és a dir, els empresaris. I en aquest aspecte cal destacar que en els anys més durs dels vuit de crisi que patim des de l'any 2008, l'únic sector que a Catalunya i a la resta del l'Estat que  ha creat llocs de treball ha estat el sector turístic. I en el futur pot seguir fent-ho tenint en compte les tendències del creixement turístic a nivell mundial i, sobretot, si fem les coses ben fetes. Altres sectors com l'agricultura o la indústria també poden crear llocs de treball, però en una era dominada per les modernes tecnologies, la seva capacitat de crear-los resulta molt més reduïda que dècades endarrere. Els responsables polítics acostumen a dir que l'Estat espanyol no és només un país turístic i que cal potenciar altres sectors productius. I tant que sí! Però haurem de pensar com donarem feina a més de cinc milions de persones que actualment estan a l'atur. I hi ha pocs sectors, per no dir cap, tan intensius en mà d'obra com el turisme, on el factor humà segueix sent primordial. Per tant, comença a ser hora que els governs, l'estatal i els autonòmics, s'arremanguin i es posin a treballar seriosament per tal de planificar un creixement sostenible del sector turístic a un parell de dècades vista, donant suport a les empreses, col·laborant en innovació de productes i serveis i intentant obrir nous mercats arreu del món. I per assolir aquest objectiu, està clar que és condició sine quanon que els nous equips de govern que en aquests moments s'estan intentant formar, confereixin al turisme la importància cabdal que realment té -el ja passat any 2015 han visitat l'Estat espanyol 68 milions de turistes, d'ells el 25% corresponent a Catalunya, els quals han aportat a les arques estatals la gens menyspreable quantitat d'uns cinquanta mil milions d'euros- i que a la composició del futurs governs de Catalunya i de l'Estat es dediqui, sí o sí, al turisme, que representa el 11 % del PIB estatal y el 14 % del de Catalunya, una conselleria o un ministeri, en exclusiva i amb plena capacitat de decisió. Ja és hora que aquest sector, fonamental en l'economia de Catalunya i de l'Estat, i que, ara per ara, és l'únic que resisteix la crisi, deixi de ser la ventafocs en tots els governs, una simple branca de segon ordre de qualsevol ministeri o conselleria i es valori degudament la importància que realment té en el context de la nostra economia. Ara només caldrà que els nous governs estiguin a l'alçada que les circumstàncies actuals requereixen. Esperem que així sigui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema