El conseller Mas-Culell, després d'una llarga reunió de traspàs amb Oriol Junqueras, va afirmar que tot quedava en bones mans. Catalunya ha sortit de l'infern autonòmic on, sota belles paraules d'unitat, se li ha intervingut la hisenda, se l'ha condemnat a un dèficit fiscal estructural antisocial i se l'ha discriminat culturalment. Ara, hem entrat en els llimbs de la preindependència, en els quals el buit institucional és quasi absolut. La prova és que el mateix Rei, saltant-se les més bàsiques normes d'arbitratge i cortesia, ha començat la desconnexió.

La qualificació del nou equip de Govern català és notablement més alta que la de l'executiu espanyol, només fixant-se en el domini de llengües. I Junqueras ha plantejat la fase preindependentista en què hem entrat com un joc amb multilateralitat d'actors. Mai com una acció unilateral, ni bilateral amb l'Estat espanyol, per a desespe?ra?ció d'hiperventilats independentistes o espanyolistes. En canvi, va mencionar com a actors la gent i la seva voluntat democràtica i mobilitzadora; la Unió Europea i altres estats; i finalment els mercats i les empreses.

Junqueras és dels pocs polítics a qui he sentit parlar dels reptes demogràfics i d'estructura productiva que justifiquen molt més el pas de Catalunya cap als llimbs. Continuar a l'infern espanyol és compartir espai amb uns territoris majoritàriament envellits i subsidiats, on l'Estat, en comptes de promou?re reformes en profunditat, continua posant en risc les bases que el sustenten amb inversions inamortitzables com l'AVE, buidant la caixa de la Seguretat social, i castigant els territoris productius del Mediterrani.

Que Catalunya està encarrilada ho indiquen: l'amenaça del partit majoritari de Bèlgica, el flamenc NdVA, de fer caure el govern si no reconeix una eventual independència de Catalunya; el nou ressò (i ja en són...) favorable de la premsa internacional; i els silencis dubtosos abans de la resposta de ritual, de Schultz, a la pregunta sobre Catalunya. I que la desimboltura i claredat que ha demostrat el nou President, juntament amb la capacitat pedagògica en termes e?conòmics de Junqueras, la sensibilitat sindicalista de Munté i el cosmopolitisme verd de Romeva formen una potent combi?na?ció. Aquesta caldrà que dediqui temps a recórrer els carrers, els barris, les empreses i les cooperatives del país, i a parlar amb els interlocutors internacionals dels estats i dels mercats.

Parlant clar activaran positivament, juntament amb la Generalitat i els ajuntaments, quatre dels cinc protagonistes del joc multilateral que es jugarà en els llimbs per tal que Catalunya surti cap al cel, ni que sigui passant uns anys de purgatori. En solitari, l'interlocutor espanyol, situat a l'infern, haurà d'acabar decidint si després de tocar fons, continua excavant, o pacta ajuda perquè li llencin una escala de salvament.