Un dels pilars bàsics d'una societat avançada, on la justícia, la llibertat i els drets personals i col·lectius son respectats i protegits, requereixen un funcionament àgil, eficient, objectiu i imparcial del sistema judicial, i un compromís dels jutges que els mogui a cercar la màxima justícia, des de l'aplicació de les lleis, certament, però buscant la veritat, sense perdre la humanitat. Els jutges no es poden convertir en simples robots que decideixin sobre l'honra, la llibertat o el patrimoni de les persones. Ja és inmemorial la desconfiança que a través dels segles s'ha anat mantenint sobre l'exercici del poder confiat als jutges, amb exemples literaris conegudíssims, i en dites populars que parteixen de la sospita que qui té poder o diner sol tenir millor tracte en els tribunals que no pas un pobre.
Si alguna cosa ha de caracteritzar societat avançada, on la justícia i la llibertat siguin valors consolidats i creïbles, és el principi d'igualtat i per tant un sistema judicial que funcioni amb agilitat, eficiencia, i efectiu compromís en la recerca la justícia. I com deia un jurista romà, la justícia és donar a cadascú el que és seu, no fer mal a ningú i viure honestament. I els primers que están obligats a donar exemple que són persones íntegres, justes i honestes són els propis integrants del poder judicial. Aquesta és la primera condició per guanyar-se la confiança de la societat. Els procediments judicials no són simples actes burocràtics que es puguin treballar amb desgana, displicència o desinterès. Les persones que hi ha implicades no son súbdits, ni números, i requereixen un tracte just i delicat, sense que s'eternitzin els seus procediments o visquin sota la inseguretat o la infundada sospita.
La setmana passada vaig tenir ocasió d'acudir a un jutjat d'instrucció d'una població gironina, per acompanyar un treballador que havia estat objecte d'una querella criminal per part d'unes societats que al·legaven danys informàtics. Curiosament, la querella es va presentar quan aquestes societats havien rebut la demanda del treballador per acomiadament injustificat. El tema laboral es va pactar i solucionar, i les referides societats varen presentar un escrit al jutjat d'instrucció apartant-se de la querella. Tot i això el jutjat d'instrucció ha seguit els tràmits i va citar a declarar el treballador, sota l'amenaça de detenir-lo, quan el jutjat ja tenia coneixement del desistiment dels querellants. Quan es persona al jutjat d'instrucció, li diuen que pot marxar, que no és necessari que declari, perquè els querellants s'havien retirat de la querella, extrem que el treballador ja coneixia des del passat novembre de 2015. Ell diu que, així doncs perquè l'han citat sota l'amenaça de detenció, i que atès que ja ha perdut el matí vol declarar. La titular del Jutjat intenta que no declari, i davant la insistència del treballador accedeix a prendre-li declaració, no sense abans haver de llegir davant seu i meu l'escrit de querella, i advertint-lo que declarant el procés seguiria perquè el Ministeri Fiscal l'acusaria. El treballador, que ha estat l'únic perjudicat per l'acomiadament i que no tenia res a ocultar no se'n sabia avenir, i no entén la fredor, la distància i l'actuació robòtica i insensible de la titular del jutjat. Segur que en aquest jutjat hi ha moltes causes pendents que requeririen més dedicació i atenció que la que se li ha dedicat a una persona, treballador honrat, quan les mateixes empreses que l'havien denunciat han desistit i han reconegut la improcedència del seu acomiadament. Els jutges no poden actuar com robots. No es pot confondre tribunal amb justícia.
