Cartes

29.01.2016 | 07:06

El temps és vida,
no or!
Natàlia Costa Coromina. santa
coloma de farners.
Ara que les vacances de Nadal ens queden enrere i encara veiem lluny la Setmana Santa, m'agradaria fer un petit incís que aturi una mica totes les rutines:
El passat 24 de desembre vaig tenir l'oportunitat de poder fer un dels millors regals de la meva vida: vaig regalar una cançó a la meva àvia. Podria resultar soprenent pe?rò, gràcies a un amic i la seva fantàstica iniciativa de crear una empresa que regala cançons a mi?da, ho he pogut fer possible.
Dit això, m'agradaria compartir amb els lectors la meva preocupa?ció per la gent gran. Els drets dels infants estan garantits i protegits per centenars de lleis i organismes però em preocupa veure com, en certa manera, ens despreocupem dels qui un dia van ser nens i es van cuidar de nosaltres.
Agraeixo a tots aquells que promouen iniciatives per mantenir la vitalitat i energia a les persones ancianes i animo, al mateix temps, a abandonar una mica aquesta obsessió per les pantalles que mica en mica ens absorbeix a tots per aprofitar el temps (que és vida, no or) amb els que més ho necessiten.
Al cap i a la fi, una trucada no ens costa res, una visita pot convertir-se en una desconnexió i una abraçada en la millor mostra d'amor cap a totes les persones que s'han vist en certa manera afectades per aquest canvi tecnològic que ja no té volta enrere.

Cristians més units
LluÍs Esquena Romaguera.
Torroella de Montgrí.
El Papa clausura la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que des de fa més d'un segle reafirma per aquestes dates cristians de totes les confessions en el seu anhel d'aconseguir la unitat plena. En virtut del baptisme comú, Francesc subratllava aquesta setmana que «podem considerar-nos realment germans».
Són «els nostres pecats» els que impedeixen aquesta unitat, va advertir el Papa, cosa que equival a afirmar que les diferències no se superaran en una mena de negociació política, sinó des de la fidelitat a la fe comuna professada en el Credo. Així acaba aquest any el Octavari per la Unitat dels Cristians.

Seur i el català
JOAN SALVAD" i SUREDA. girona.
Arribo a casa, trobo a la bústia un avís de Seur que han vingut a portar-me un paquet i no m'han trobat a casa. Al cap d'una estona rebo un SMS on m'indiquen que truqui a un número de telèfon per concertar una nova entrega.
Truco al 972242526 (prefix de Girona, com es pot comprovar) i una veu em diu que si vull ser atès en català premi una determinada tecla. Així ho faig. Una veu em demana les dades de l'enviament, les hi dono i tot seguit em diuen que m'esperi que seré atès per un operador i es talla la comunicació. Ho torno a inten?tar i una altra vegada. I així fins a cinc vegades. Faig una darrera prova i premo la tecla d'atenció en castellà i aquesta vegada no es talla la comunicació i m'atenen, evidentment, en caste?llà.
Casualitat? Potser sí però jo, per si de cas, intentaré no utilitzar els serveis d'aquesta empresa ni per casualitat.

El Pelegrí de Tossa del 1936-1939
Francesc A. Picas. la jonquera.
A l'edat mitjana els pobles sofrien periòdicament malures contagioses i mortals que denominaven «pestes». Tossa de Mar sofrí una flagrant pesta i el poble pregà amb fe a Sant Sebastià, que escoltà les seves oracions i els deslliurà de la pesta. Llavors, Tossa va fer el vot que cada any anirien a l'ermita de Sant Sebastià a Santa Colo?ma de Farners a fer una ofrena al sant.
Els anys malastrucs de la perse?cució religiosa de 1936-1939, Tossa, poble fidel a la seva paraula, també complí de forma clandestina el vot del poble.
Per Sant Sebastià, el 20 de gener de 1937, un home i dues dones sortiren de Tossa amb motxilla i un bastó, com qui va d'excursió.
En arribar a Santa Coloma, al peu de la porta de l'ermita esbalandra?da, contemplaren amb tristor l'altar trossejat i les parets fumades. S'hi acostaren i deixaren al lloc on abans hi havia la imatge del Sant, un ram de flors i resaren en veu baixa un parenostre. I els semblà veure a la paret negra de fum de l'incendi la cara de sant Sebastià que els picava l'ullet i els somreia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema