Quan Catalunya va votar el 27-S de seguida s'iniciaren converses per formar govern, que han durat tres mesos. No era tant questió de programa ?-que també ho era- sinó de nom del president. La CUP volia trencar amb el passat corrupte de CiU, ho prometia abans de votar i ha tingut paraula. El nou president Puigdemont és tan inèdit que encara duu els cabells de Beatle, una generació massa tard. Madrid en canvi no ho pot fer pitjor. El tercer mes després del 20-D han començat a parlar. Pactar no és tan fàcil. Tant que reien dels catalans!
Resulta instructiu observar què passa al País Valencià. El PP ha perdut el poder a la ciutat i a l'autonomia i es troba en total descomposició per la corrupció que l'assetja. El pacte de València -ciutat i país- ha estat de socialistes, Podem i valencianistes. Quina diferència hi ha amb un pacte PSOE, Podem i catalanistes a Madrid? Cap excepte la incapacitat de negociar de Madrid.
Per això veiem aquests espectacles esperpèntics de Madrid. El negacionista Rajoy segueix plantat com si res, empenyent la justícia a fer política contra Catalunya. Utilitza el Tribunal Constitucional com Franco el Tribunal de Orden Público. El dèspota no ho tenia tot "atado y bien atado" com creia, i Rajoy, tampoc. València és l'exemple actualíssim que mort el gos, s'ha acabat la ràbia.
Una altra vergonyosa actuació carpetovetònica és la de Felipe González, que es deia socialista abans de fer-se portaveu de l'IBEX, amenaçant el seu successor Sánchez perquè deixi manar el PP en concubinat amb FalangitoRivera. Potser l'excap de centúria del Frente de Juventudes a la seva tercera joventut vol un nou Movimiento Nacional liderat per Rajoy aliat als nacionalborsistes de C's i el suport extern del submís PSOE. Quin desastre més repugnant i monstruós!
Aquestes brutes maniobres són perquè Sánchez no pacti amb els catalans, que sí que tenen majoria per governar. El seu preu és un referèndum, que no està ni de ?lluny guanyat. Per què no vol Madrid el que fan Londres i Ottawa? Perquè té por, por de perdre i por de negociar. Els números canten, dos milions sí, un milió no i un altre milió, agrupat aviat al voltant de Catalunya en Comú de la starlet gauchistaAda Colau, que vol un referèndum. Madrid no pot bombardejar Barcelona ni liquidar l'Estatut "en mala hora concedido", com deia Franco. Europa avui no permetrà l'ocupació de Catalunya. Seria la garantia d'un referèndum imposat i perdut. L'única alternativa de Madrid és negociar.
El primer pas a negociar és recuperar les formes democràtiques amb un govern que canviï d'actituds: PSOE, Podem i aliats amb el suport extern dels catalanistes a canvi evidentment del referèndum. Per guanyar aquest referèndum a Madrid li calen més passos. Cap país democràtic anul·la un referèndum votat pel poble sobirà. Així que el segon pas és tirar enrere el cop d'Estat del 2010 del Tribunal Constitucional carregant-se l'Estatut. El tercer pas és acordar un pacte fiscal. En resum, fer tot el que s'ha negat a fer Rajoy en quatre anys nefastos. Per això el PP i la seva marca blanca C's no tenen legitimitat per governar. Cal canviar ?d'ai?res a Madrid com ha fet València, que torna a ser, si el set a zero del futbol ho permet, la millor terreta del món.
