Aquest dimarts va ser el Dia Internacional de les Dones. Malament quant t'han de dedicar un dia per recordar-se de tu, vol dir que hi ha massa coses a resoldre, massa mancances. I no seré jo qui ara aquí faci aquell típic reguitzell de greuges de cada any, que si les desigualtats laborals, que si la manca de representació femenina en els consells d'administració i en els equips directius, qui si els casos de violència de gènere, que si la discriminació social per qüestions de sexe. Tant se val la comparativa que s'utilitzi, les desigualtats segueixen presents malgrat que teòricament diuen que hem avançat.
Si més no, aquesta setmana a València han tingut un detall d'aquells que es recorden sempre, han començat a instal·lar el que ells anomenen semàfors igualitaris. Es a dir que aquell ninot de sempre del vianant fent pampallugues en verd, ha començat a ser substituït per un ninot en forma de dona, que igualment fa les mateixes pampallugues. Ja em perdonaran, però si aquest es el gran avenç que ha de satisfer els anhels femenins i els seus drets bàsics, vol dir que fins i tot en un tema tan seriós com aquest hem recorregut a la frivolitat. I que consti que a mi em sembla molt bé que hi posin el ninot que vulguin, com si volen posar caricatures com a homenatge a les falles, o ja que hi som, jo hauria preferit la figura de la Rita Barberá movent-se amb la bossa de mà per indicar que es podia creuar el carrer.
Potser no cal que dediquem més dies a les dones ni a cap altra concepte, el que cal es que siguem capaços de resoldre desigualtats, desequilibris, mancances i greuges sense que ningú ens ho hagi de recordar cada any. Ara, per alguns i per algunes, ha estat una gran consecució tenir un dia dedicat i un semàfor que fa pampallugues. Qui no es conforma es perquè no vol.
