Govern en funcions... però sense responsabilitat política?

27.03.2016 | 09:54

L'actual Executiu espanyol ha anunciat que no se sotmetrà a les iniciatives de control parlamentari. El secretari d'Estat per a les Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, ha defensat aquesta postura argumentant que es tracta d'un Govern en funcions i que, com a tal, no s'ha de sotmetre a les habituals vies de control polític. L'esmentada postura s'assenta sobre la tesi que el motiu pel qual el Congrés dels Diputats pot fiscalitzar els membres de l'Executiu deriva de la prèvia elecció del president per l'Assemblea Legislativa i el conseqüent atorgament de la confiança que porta aparellada aquesta designació. Segons la seva teoria, atès que els nous diputats no han procedit encara a aquesta elecció, tampoc poden realitzar les corresponents tasques d'examen i inspecció governamentals.

Al meu parer, aquesta interpretació presenta tan elevada dosi de fonamentació política com escàs rigor jurídic. L'argument està revestit, en principi, d'una aparent lògica. Si qui tria, controla, qui no tria, no controla. No obstant això, la simplicitat de l'anàlisi posa de manifest que, per arribar a aquesta conclusió, obliden deliberadament pel camí un seguit de bases i normes del nostre ordenament que no poden obviar-se per abordar l'estudi de la qüestió. En primer lloc, els principis centrals del sistema parlamentari (encara que llangueixen per culpa de la desproporcionada concentració de poder en mans de l'Executiu i en detriment de les assemblees legislatives) segueixen estant teòricament presents. I ja va sent hora que els rescatem, llevat que pretenguem donar el tret de gràcia definitiu al model parlamentari i, sense disfresses ni dissimulacions, optem per un altre. Entre aquests principis, el control polític del Govern per part del Parlament és fonamental. Així, el títol V de la Constitució (article 108 i següents) ho proclama amb rotunditat, sense excloure expressament el període en el que estigui "en funcions". És més, tampoc del contingut d'aquests preceptes es dedueix cap vinculació entre la tasca de fiscalització i la prèvia elecció del president, que es regula en un altre títol diferent de la Carta Magna. Però, a més a més, no és que aquesta qüestió es consideri elemental en el concret àmbit del nostre país, sinó que resulta consubstancial a qualsevol sistema parlamentari perquè pugui ser qualificat com a tal. A tot l'anterior se suma l'article 21 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, que estableix limitacions per al Govern en funcions (que no per a les Cambres legislatives) i que, en regular les excepcions al contingut de l'esmentat títol V de la Constitució, tan sols ho fa per prohibir la presentació d'una qüestió de confiança, sense oposar cap objecció a la resta de vies per les quals es regula constitucionalment el control polític.

Succeeix el mateix amb el Reglament del Congrés dels Diputats, que contempla en diversos dels seus apartats la normativa sobre preguntes i interpel·lacions als membres de l'Executiu, establint clarament que en les setmanes en què hi hagi sessió ordinària del Ple es dedicaran, com a regla general, un mínim de dues hores per a la formulació d'aquestes. També està previst reglamentàriament que els membres del Govern compareguin davant les comissions parlamentàries a petició pròpia o quan així ho sol·licitin les pròpies comissions. Per tant, no es percep en totes aquestes normes de referència cap indici de limitar o suspendre les habituals regles de comportament pel sol fet que el Govern estigui en funcions. No hi ha dubte que l'actual clima polític està notòriament enrarit, com que la incertesa sobre l'articulació d'una majoria capaç d'encimbellar un candidat està en l'aire. És veritat que ens enfrontem a un escenari inèdit, però el menys convenient és seguir avançant per la senda de les excentricitats i de la generació constant de conflictes i pugnes institucionals. Si pretenem substituir aquesta situació d'incertesa i inestabilitat per una altra més normalitzada i coherent, haurem de posar en pràctica, a més del sentit comú, els valors i principis més elementals del nostre model de convivència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema