Cartes

María Cristina Clementel de Graziano.

girona.

Sóc argentina, amb nacionalitat espanyo?la, resideixo a Girona des de fa 16 anys, tinc 70 anys, vaig treballar en tot el que vaig poder i més i mai vaig viure ni vaig demanar res a l'Estat, o sigui a la Seguretat Social. Per treballar tant l'any 2005 vaig tenir un vessa?ment cerebral, sagnat per aneurisma gegant que va ser tractat, embolitzat per mitjà de tres operacions a Sant Cugat. A causa d'això tinc una discapacitat psíquica del 65%. Tinc una jubilació de l'Argentina, molt variable, segons cotització de l'euro, que aquest mes va ser de 305,90€, al febrer 259,27€. De la Seguretat Social espanyola tinc una pensió de 85,02€ més un complement de 300€ per residència. En realitat hauria de tenir un haver mensual de 636€ segons llei, però a causa de com «dibuixen» els números de la Seguretat Social des de l'any 2015 em fan quitances per cobraments indeguts, que no són tal. Ells diuen que un euro és igual a 0,094232 cèntims d'ARS (pes argentí), la rea?litat és que per comprar un euro es necessita segons cotització diària, 16,80 ARS.

Per la qual cosa i segons aquest brut argument, arbitrari i absurd, al mes d'abril que estem, em van dipositar 177,67€, sumant aquesta xifra als 305,90 €, s'adonarà un que en pagar un lloguer social de 280€, crèdit de 60€, estic en deute amb la llum des del desembre, aigua i no més, perquè res em queda. Tot això, senyor, ho tinc documentat, és una vergonya que ni tan sols contestin el recurs d'al·legats que vaig presentar el dia 30-3-2016. Estic deses?perada, amargada. Em sento estafada, són lladres de guant blanc que s'aprofiten de la vulnerabilitat de la gent de la meva edat. No puc més, visc sola, tinc aquí una filla amb dos nens a la qual no puc recórrer perquè la seva situació econòmica és dolenta. Què he de fer?

Refugiats d'allà i els nostres joves d'aquí

Xavier Serra Besalú. girona.

La veritat és que Espanya està fent una trista figura en la crisi dels refugiats: ja no volen ni venir aquí. Molt trist. Ara bé, la dimensió educativa i l'actitud dels nostres joves és ben diferent de la d'aquells que diuen... «Mira, tú, si no quieren venir, ¡un problema menos!».

Força estudiants hi estan reflexionant aquests dies. Gairebé 180 batxillers participaran a la Jornada acadèmica del divendres 6 de maig, a l'Auditori Irla i a la Casa de Cultura (Girona) en el marc de la celebració anticipada del Dia d'Europa 2016 (filo.segirones.cat/dde16).

Certament, l'acte institucional es farà el 9 de maig, festa comuna de totes les nacions de la Unió europea, però els joves, des dels seus instituts, també en volen ser part. Les fronteres que vigila Frontex, les visibles -i també les «invisibles»- són, des de fa ja setmanes, un tema d'estudi dels joves de primer de Batxillerat dels Instituts de Cassà, d'Anglès, de l'Espriu, de Salt, i del Xifra, de Girona. A veure a quines conclusions arriben: segurament més idealistes i generoses que no pas les dels polítics «de carrera».

I tot això en el marc del recent Premi Europa 2016, rebut per Girona, i que ens omple de joia: Europa és part de la solució, ajudem-la!

Progrés o retrocés

Clàudia Cubarsí Galià. girona.

En els últims segles, la tecnologia ha progressat de manera vertiginosa i, actualment, continua. Cada dia la societat fa un pas endavant en el camí cap a un futur totalment tecnològic però a la vegada dubtós en el sentit més social.

Com per exemple, un invent d'última hora, les bateries eternes. Són unes bateries que poden ser recarregades més de 200.000 vegades. Diferents a les que utilitzem actualment que només poden ser recarregades 7.000 vegades, però quin interès pot tenir en una societat totalment superficial regida per les modes i les últimes tendències?

Tot això potser sí que significa progrés en molts àmbits, però també comporta una sèrie de conseqüències. En molts casos, suposa degradació per un augment incontrolat de contaminació i per tant més destruc?ció del planeta pels residus que generen tots aquests gadgets tecnològics.

Per tant, la pregunta lògica seria: creieu que anem cap al progrés o cap a un retrocés?