El febrer, mentre Spotlight es projectava a les pantalles, vam conèixer el cas del pederasta dels maristes de Sants. Igual que a Boston, a partir d'aquesta revelació hem viscut un degoteig de professors, monitors i capellans corruptes.

A l'hora de donar veu a les víctimes d'aquests abusos, alguns mitjans de comunicació han jugat un paper fonamental. Acostar el seu patiment al públic ha estat molt positiu. Per conscienciar-nos i per encoratjar altres persones, que havia viscut situacions similars, a denunciar els fets i els agressors.

La tranquil·litat amb què, fins ara, s'havien mogut els pederastes no deixa de sobtar. Quan els responsables d'escoles i parròquies tenien coneixement d'algun d'aquests abusos, es limitaven a traslladar l'agressor. Igual que a Spotlight. Amb aquesta actitud tan irresponsable, només s'aconseguia canviar de lloc el problema.

Algunes de les primeres denúncies que han arribat als tribunals, s'han hagut d'arxivar perquè el delicte havia prescrit. La situació legal espanyola és diferent d'altres societats europees, com l'anglesa, on això no passa. Per això, diverses veus han començat a endegar campanyes per reformar el codi penal i aconseguir que aquests casos no prescriguin.

Em sembla una mesura justíssima. El dolor i la por causats en la mainada pels abusos sexuals fa que, en la majoria dels casos, no s'arribin a verbalitzar els fets fins molts anys després. I aquest factor juga a favor dels seus agressors. No pot ser que, per culpa d'una legislació encotillada, puguin quedar eximits de tot el mal i el patiment que han causat.