Hi ha un paisatge per descobrir, aquest Empordà interior que s'obre amb els seus cirerers florits, amb aromes de la vall extremenya del Jerte. L'ombra a les places ?anti?gues de la Girona vella, entre setmana. Quan el plataner, protector del sol, simbolitza el misteri de la vida. El paisatge retallat de Tossa, des del mar, un dia de maig. Els matins fora de temporada a Portbou, on la Costa Brava neix i mor. On el temps i la història es gronxen en el somni de Walter Benjamin.
Amb el anys, entens que els paisatges alternatius atreuen un viatger observador i pensatiu, que disfruta del detall i la vida a una altra velocitat. L'esmorzar tranquil al bar predilecte. La conversa entre amics que fa temps que no es veuen; i necessiten de l'altre per vèncer la sensació de naufragi improvisat que és la vida. L'esport, que amb els anys, et cal per activar el cos. La terra que la treballes i dóna fruits perquè és generosa. La passió que et fa créixer i millorar en aspectes que abans no podies ni somiar. Estar amb els teus, perquè la família és escalfor, i conflictes i gelosies, i punts de vista diferents. Però quan et manca, perds les petites coses que t'ajuden a continuar: la veu i la força del pare, aquell plat de la mare. Els consells de l'àvia. El seu tacte, la seva olor. Els teus orígens. El teu món, que per a alguns es resumeix en la creença personal i moral, també en la religió; en els llibres sabis que et fan mirar el món d'una manera i no pas d'una altra. Les petites coses no són, necessàriament, coses petites. Al contrari. Sovint signifiquen coses molt importants a la vida de la persona.
