Valentí Fargnoli, que conreà amb excel·lència l'art de la fotografia, tenia el bon costum de fer constar el nom del monument, de la plaça o del carrer que visionava. Des del temps en què ell disparava la seva màquina fins ara, quan contemplem les seves obres, les coses han canviat sensiblement de tal manera que alguns dels llocs fotografiats ara seria difícil reconèixer. I aquest detall afecta especialment aquells indrets, aquells edificis o monuments que han desaparegut. Els quals les noves generacions no arribaren a conèixer i aquells que sí els coneguérem només en tenim un vague record. L'obra de l'il·lustre fotògraf ens mostra aspectes de la nostra ciutat i fins dels més recòndits paratges de les nostres comarques.
Però hi ha una de les seves postals la inscripció indicativa de la qual cal matisar, ja que podria interpretar-se erròniament. El text que il·lustra el tema diu: "Muralla de la Ronda del Doctor Robert". Aquell vial és el que des de l'any 1939 porta el nom de ronda del Pare Claret. I en aquell carrer no existí mai cap muralla. Quan ell obtingué aquella foto el carrer estava en curs d'estructuració i moltes de les cases que ara s'hi troben encara no existien, eren espais sense edificar i també hi havia algunes hortes. Encara en els primers anys trenta del segle passat s'hi conreaven alguns espais que ara estan ocupats per moderns edificis. Des d'aquell carrer es podien veure fragments de la muralla que seguia el curs de la que ara és Gran Via Jaume I. Per tant la fotografia d'en Fargnoli podia ser tirada des de la ronda del Dr. Robert prenent com a tema la muralla de la Gran Via. Però aleshores era impensable anomenar Gran Via aquell espai que ara sí que ho és. Fins l'any 1936 la Gran Via arribava des de Correus fins a l'encreuament amb el carrer Nou. El tram que segueix fins a la plaça de l'Hospital era l'avinguda del Vint de Juny. I des d'allí fins l'actual plaça Calvet i Rubalcaba no era més que un descampat, on s'insinuava un esbós de futur carrer, i no tenia encara cap nom. Això justifica que Fargnoli fes constar el nom de ronda del Robert, en l'esmentada postal.
L'apel·latiu de ronda, que afecta la de Sant Antoni M. Claret i la de Ferran Puig, es deu al fet que aquells vials formaven part de l'antic camí de ronda que seguia per l'exterior de la ciutat emmurallada, des de l'actual carrer d'Ultònia fins el pont sobre l'antic curs del Güell, a l'entrada de la Devesa. Quan l'any 1892 es projectà la plaça del Marquès de Camps, encara es fa constar que és per on passa el carrer de Ronda.
La ronda de Ferran Puig ara tothom la coneix pel seu nom oficial; però jo encara recordo quan la majoria dels gironins en dèiem El Fronton. Aquesta denominació popular és deguda a l'existència en aquell carrer d'un edifici on es practicava el joc de pilota, pilota que es fa rebotar en una paret ja disposada a aquest destí. Aquell centre esportiu va desaparèixer i l'edifici ha estat totalment reformat. Com també desaparegué l'antic velòdrom que existí a la carretera de Barcelona. Mentre que el futbol que per aquell mateix temps començà practicant-se en el Camp de Mart de la Devesa, anà progressant, i anys a venir, concretament el 1922, disposà d'un modest estadi a Vista Alegre, i cinquanta anys més tard d'un de més important a Montilivi. El ciclisme també es manté ben actiu, però sense disposar de cap velòdrom; però si d'unes bones carreteres, per practicar aquesta especialitat i de múltiples espais aptes pel ciclisme de muntanya. També en les proximitats de la piscina del Camp de Mart s'hi instal·là un frontó. Fer botar una pilota contra una paret es continua fent i sempre es farà, en qualsevol lloc que s'hi presti; com es juga a futbol on hi hagi un espai per petit que sigui. O es circula en bicicleta per la Rambla, pels parcs o per qualsevol vorera, com si es participés en una cursa.
Si algú té curiositat per saber on es trobava l'antic frontó, sàpiga que era la casa que ara porta el número 26 de la ronda Ferran Puig. Aquell edifici ha estat totalment reformat i en la part més alta de la seva façana hi ha un frontó (no dels de fer botar una pilota, sinó dels que coronen una façana), en el qual figura una inscripció que diu "Can Merino". Merino era el cognom de la família que estava encarregada del funcionament del centre esportiu. Cuidaven el control del joc de pilota alhora que regien una fonda on se servien àpats i es facilitava allotjament. Era una família vinguda de les Castelles. Antigament pels gironins tothom que no parlés català o una llengua estrangera era anomenat castellà, tant li feia que procedís de les estrictes Castelles, com de València, Aragó, Galícia o Andalusia. Com també qualsevol estranger era considerat francès, ja que la majoria dels pocs forasters que ens visitaven eren del país veí. No era com ara que podem veure gent vinguda de qualsevol país i de qualsevol continent.
En la casa de l'antic frontó ara hi ha establert un restaurant japonès. Durant molts anys hi hagué un bar i establiment de jocs regentat pel senyor Ramon Vilaró. En aquell establiment, pels anys seixanta del segle passat, s'hi practicaven els exàmens teòrics per obtenir el permís de conducció. El matí els aspirants a conduir cotxe o moto eren convocats en aquell local i sobre les taules del cafè hi realitzaven l'exercici teòric. Els que aprovaven, que eren la majoria, seguidament es dirigien a la Devesa i en el passeig del davant de on ara hi ha l'Auditori i Palau de Congressos, realitzaven l'examen pràctic. Examen que consistia en circular per un tram de passeig d'uns cent metres, donar la volta per alguns arbres, procurant no tocar-los i aparcar correctament. En poques hores d'un matí s'obtenia el carnet per poder conduir vehicles de motor. Ara també això ha canviat sensiblement. L'exigència és molt més rigorosa; però també quan es disposa del permís se circula amb molta més seguretat i s'aparca amb molta més perfecció.
Tot i que ja no hi ha ni muralles ni camins de ronda, ha quedat per aquell vial el nom de Ronda. I malgrat ja no existir en aquella casa el frontó, ni habitar-hi la família que el regentava, el nom de Can Merino consta en el frontó que culmina la façana de l'edifici. Encara que el diccionari diu que aquest tipus de frontons tenen forma triangular o de perfil corbat, aquest és de forma rectangular.
